Quan néixer o ser programat només serà una distinció nominal
Xabi Uribe-Etxebarria relata a 'Vita' la transformació que permet la ciència i la tecnologia, en què no hi haurà una frontera nítida entre allò inert i allò viu
També: Eduardo Infante: "Si l'educació ha de formar empleats per a Amazon, que la pagui Amazon"
Ambició. La de Xabi Uribe-Etxebarria (Algorta, 1981), que es situa com un dels tecnòlegs, emprenedors i pensadors més influents en l'àmbit europeu de la Intel·ligència Artificial.
Fundador de Sherpa.ai i reconegut pel MIT Technology Review com un dels joves innovadors més destacats de la seva generació, la seva trajectòria combina el pragmatisme empresarial del desenvolupament de programari d'avantguarda amb un persistent activisme a favor d'una IA ètica.
És això possible? No ho sembla en aquests moments. Però ho planteja Uribe-Etxebarria amb el seu assaig Vita. Com la intel·ligència artificial i la ciència estan redefinint el que entenem per vida (Debate, 2026)-
És un salt qualitatiu des de la viabilitat tècnica cap a la recerca filosòfica i biològica. L'obra proposa un viatge intel·lectual accessible, però rigorós, que situa el lector davant la transformació definitiva del segle XXI: la difuminació de la frontera entre allò inert i allò viu.
L'autor parteix de la premissa que els criteris històrics utilitzats per distingir els organismes dels objectes inanimats estan quedant obsolets.
L'autor de 'Vita', Xabi Uribe-Etxebarria
Fins a quin punt? El llibre constata que la ciència clàssica es sostenia sobre una separació nítida en què els animals i les plantes pertanyien al regne de la vida, mentre que els artefactes humans romanien estables en l'espectre d'allò inert.
Tanmateix, l'assaig assenyala que els avenços contemporanis en intel·ligència artificial generativa i aprenentatge profund no són meres optimitzacions d'eines de càlcul, sinó els catalitzadors d'una redefinició existencial que obliga a qüestionar l'exclusivitat del carboni i de l'ADN. I en això l'autor no està sol. Historiadors i divulgadors com Harari apunten en la mateixa direcció.
![José Antonio Marina](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554020.jpg?p=w:320\/h:240&h=xp7w-60x"])
Uribe-Etxebarria considera que el concepte de ‘vida’ ha de deixar d'entendre's com un component material específic per passar a comprendre's com un procés informàtic i evolutiu d'alta complexitat.
Des d'aquesta perspectiva analítica, el llibre suggereix que la capacitat d'aprendre, adaptar-se de manera autònoma i replicar estructures de pensament complexes desvincula la noció de vitalitat dels seus suports estrictament orgànics.
Selecció natural
Perplexitat i temor, és el que causa el llibre d'Uribe-Etxebarria, perquè el que apunta és que la comprensió del fenomen vital no pot limitar-se a l'anàlisi informàtica. Reclama una aproximació holística que connecti la física, la neurociència, la biologia sintètica i l'astrobiologia.
L'estudi de l'origen de la vida a la Terra i la recerca de biosignatures en altres racons del cosmos demostren, segons l'autor, que les condicions per a l'existència poden manifestar-se en formes radicalment alienes a l'experiència humana previsible. De debò?
L'enginyeria i el desenvolupament de xarxes neuronals artificials imiten els processos adaptatius que la selecció natural va trigar milions d'anys a esculpir. L'autor assenyala que, en dotar els sistemes artificials de capacitats per evolucionar pel seu compte a partir d'interaccions amb l'entorn, la humanitat està obrint la porta a una categoria d'existència “híbrida”.
El llibre d'Uribe-Etxebarria
No hi ha espai per a l'apocalipsi. És una altra cosa el que planteja aquest innovador. Considera que es pot produir un escenari d'integració on les fronteres del purament orgànic i inorgànic es dissolen de manera irreversible.
Però, i la consciència humana, en quin lloc queda? Si bé una màquina pot processar enormes volums de dades i identificar patrons amb una precisió molt superior a la humana, l'emergència d'una experiència subjectiva o "sentiència" planteja interrogants ètics i científics d'una magnitud sense precedents.
L'autonomia que manifesten els sistemes actuals desafia el control humà tradicional. El text subratlla que no estaríem davant d'algoritmes que simplement executen ordres preprogramades, sinó davant d'estructures d'aprenentatge que modifiquen els seus propis paràmetres operatius en funció de la seva experiència.
Crear un nou vocabulari
Aquest fenomen és caracteritzat per l'autor no com una fita simple de l'enginyeria de programari, sinó com un comportament que compleix amb diversos dels requisits que els biòlegs exigeixen habitualment per definir els sistemes dinàmics vius.
Es tracta d'una profunda anàlisi sobre les derivades del que s'ha posat en marxa a tota velocitat, amb els models d'Intel·ligència Artificial. La humanitat, per tant, es troba davant la urgència de formular un nou vocabulari científic i filosòfic.
![Jordi Ibañez](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/542198.jpg?p=w:320\/h:240&h=dsCeivo7"])
Uribe-Etxebarria conclou que continuar aferrats a definicions del segle XIX per catalogar realitats tecnològiques i biològiques del segle XXI només condueix al desemparament intel·lectual.
Vita es configura, segons s'extreu de les seves pàgines, no com una profecia dogmàtica sobre el que vindrà, sinó com un mapa conceptual indispensable per orientar-se en un futur on la distinció entre néixer i ser programat promet ser, cada cop més, una diferència merament nominal.
Entendre el que exposa l'autor de Vita és possible. Una altra cosa és si ho acceptem com a humanitat o intentem impedir-ho. El progrés de la ciència exigeix aquesta transformació?
