Anne Carson guanya el Nobel de Literatura 2026
Anne Carson, considerada la poeta més important en llengua anglesa, autora de 'La bellesa del marit', 'Decreació' o 'Nox', rep el Premi Nobel de Literatura 2026
Anne Carson (Toronto, 1950), és poeta, assagista, traductora i professora de literatura clàssica i comparada a la Universitat de Michigan. Aquest 8 d'octubre ha rebut el Premi Nobel de Literatura 2026 "per la seva obra agosarada i inventiva que, en un diàleg lúdic amb la tradició clàssica, ha creat noves formes per a la literatura contemporània". La notícia del guardó l'ha enxampada "escoltant el vent" a Islàndia. No podria ser d'una altra manera.
Fa just un any, Marilena De Chiara, la que era la meva professora de teoria de la literatura, em va fer tornar a ella amb La bellesa del marit: un assaig narratiu en 29 tangos (Lumen), una fascinant reflexió, una mica irònica, que balla sobre l'escriptura, la bellesa i l'amor, o la seva pèrdua. I a Nox (Vaso roto), un bellíssim llibre-objecte —que va dedicar al seu germà difunt— que s'obre, com una capsa, i es desplega en fulls units.
Portada de 'La bellesa del marit. Un assaig narratiu en 29 tangos' Lumen
Una mestra de les lletres, que ha assolit el grau màxim de bellesa, consciència i profunditat en la seva escriptura i en el seu pensament. Llegir Anne Carson és entendre l'essència de les coses des de totes les perspectives, entrant directament amb tots els sentits. Una escriptura que ho abasta tot, va dir Eduardo Lago.
L'obra d'Anne Carson és com a mínim extensa i divagadora en els temes que explora. Des de la religió, l'estudi del jo, l'amor o l'art, al desig, la naturalesa humana, l'odi i el dolor.
Sense fronteres entre gèneres
Rescatadora i rellectora de l'èpica grecollatina i la literatura clàssica —ha traduït Eurípides o Èsquil—, defensora de la reescriptura i altres formes de mirar, des de l'humor, el passat i el coneixement. Quan tenia 15 anys es va fascinar amb la bellesa de la grafia del grec antic i va voler desxifrar-la. Anys després va conèixer la que va ser la seva professora de llatí, Alice Cowan, a qui deu la seva "carrera i felicitat".
![Portada 'An oresteia', traducció d'Anne Carson](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570732.jpg?p=c:668:999:nowe:0:0\/w:1706\/h:2551&h=hljp-mV_"])
Portada 'An oresteia', traducció d'Anne Carson
De fet, és aquest rescat del món antic el que forma unitat en la seva obra. El 2020 va rebre el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres i el jurat va dir de la seva poesia que havia aconseguit desentranyar i traçar un mapa sobre les complexitats del món actual a través del gran pensament clàssic.
Amb 31 anys es va doctorar com a filòloga i no va ser fins als 42 que va publicar el seu primer llibre de poemes, Short Talks. Anys més tard apareix el seu primer llibre Eros, dolç i amarg, una erudita reflexió sobre com neix el desig, la gelosia i l'amor. I també la seva coneguda obra Autobiografia de Roig, una novel·la en vers que reescriu la història d'Hèrcules i Gerió en to homoeròtic i sensual sobre la relació entre heroi i gegant. Volia que Gerió tingués una vida divertida.
![Portada de 'Autobiografia de Roig'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570736.jpg?p=c:849:1385:nowe:0:0\/w:1706\/h:2783&h=cg49WCq_"])
Portada de 'Autobiografia de Roig'
El 2005 es publica Decreació, un dels seus llibres centrals ja amb aquesta escriptura arriscada que la caracteritza. En aquesta obra hipnòtica l'escriptora intenta dissoldre, o desfer, el jo, partint d'un concepte de Simone Weil que parlava de "desfer la criatura que hi ha en nosaltres". Es serveix d'altres autors com Homer o Virginia Woolf per desmuntar el jo sense passar a través d'ell arribant al somni com a forma base de coneixement.
Anne Carson porta el pensament a altres dimensions i acaba creant una brillant literatura contemporània impossible de classificar en un sol espai, o gènere.
