Joan Ferran: "Tenim la responsabilitat que els fills de pares migrants puguin optar a la mobilitat social"
L'escriptor i exdirigent del PSC, Joan Ferran, presenta 'Un àtom del barri Xino. Anys de plom i Cola Cao', un retrat de la transformació de la Barcelona dels anys 70
També: Joan Ferran reviu el barri Xino de Barcelona: des del Bar Berenguer, amb els "ulls com plats" i una cafetera italiana
Al maig d'enguany Joan Ferran Serafini (Barcelona, 1951) —exdiputat al Parlament i exdirigent de la Federació de Barcelona del PSC—, va publicar Un àtom del barri Xino. Anys de plom i Cola Cao (Círculo Rojo), un retrat de la Barcelona dels anys cinquanta, seixanta i setanta en plena transformació i desenvolupament on l'essència del barri Xino es perdia en benefici d'un barri amb millors serveis i un urbanisme més polit.
Portada de 'Un àtom del barri Xino. Anys de plom i Cola Cao'
Aquest llibre són unes memòries d'aquell barri que ara és el Raval, una acumulació de records i anècdotes des del Bar Berenguer que regentava el seu avi matern, italià d'origen. Relata així la seva infància escoltant i observant des de les taules del local els personatges que hi passaven: obrers, prostitutes, policies, artistes, venedors ambulants...
Aquest dimecres 30 de setembre ha presentat —acompanyat del director de Letra Global, Manel Manchón, i de Ivan Pera, comissionat de l'Ajuntament de Barcelona pel Pacte per Ciutat Vella— el llibre en el marc de la IV Edició de BCN! Desperta.
Durant la conversa s'ha volgut rescatar el que va ser la Barcelona d'aquells anys, la barreja de cultures i maneres de viure que existien al barri. Què és, al final, l'objectiu del llibre: aterrar, des d'una mirada humana i des de la memòria, el canvi viscut a la ciutat.
Primer, per trencar un estigma sobre el barri: "Hi havia canalles, però també molta gent honrada i treballadora que hi sobrevivia". I no només en el cas del Raval, l'autor ha dirigit la mirada a València, en el cas del Cabanyal, i a Madrid, en el cas de Vallecas. La memòria de molts barris de grans ciutats espanyoles.
Contra l'immigrant
Segon, per deixar clar que la xenofòbia i el rebuig a la immigració és el que ja hi havia abans, igual que el problema de l'habitatge: "Als anys 70 també hi havia set o vuit persones vivint en una mateixa casa, hi havia barraques. És intrínsec al sistema. Cada etapa històrica té el seu maltractament a un tercer, com l'immigrant. La tasca del sector públic és solucionar això".
Ha trobat Ferran en l'escriptura i en la literatura una manera de reconèixer qui som com a societat i de reconèixer les ciutats que un dia "vam sentir com a nostres".
La conversa l'ha acabat Joan Ferran assenyalant l'elefant al mig de la sala. I és que s'ha aturat en el gran problema que existeix pel que fa als fills de pares migrants a Barcelona.
"Quan els preguntes què volen ser de grans et responen: taxista o obrer, com els seus pares. Tenim la responsabilitat que puguin optar a la mobilitat social. Cal cuidar l'ànima del barri, i dels nens que creixen al carrer".
