Raúl Núñez i tots els bars tristos que hi ha al món
L'editorial Efe Eme recupera les cinc novel·les i els relats del gloriós escriptor argentí, mestre del subgènere i establert a Barcelona i a València
També: Art, històries, prodigis i meravelles del ‘Mare Oleum’
La vida està plena de noms oblidats que una vegada van significar alguna cosa, cadàvers perduts, somnis trencats i tendresa rància. Per això sempre és un plaer deixar-se de ximpleries i tornar a casa, com va deixar dit Novalis i replica La jungla de asfalto, la novel·la de W. R. Burnett que John Huston va adaptar al cinema noir.
Aquesta és la fragància exacta que desprenen els llibres de Raúl Núñez (Buenos Aires, 1946), un escriptor, fill de la diàspora argentina, expatriat entre Barcelona i València, i un dels autors maleïts —avant la lettre— de la literatura en espanyol dels anys setanta i vuitanta, quan Espanya va deixar enrere el llindar del temps sord i va abraçar, amb una set bíblica, la llibertat de l'alcohol, el sexe i la impertinència.
En aquell país que encara no coneixia la correcció política, i que era el que era —un planeta en trànsit entre un passat somnàmbul i un futur que no estava gens clar— va viure Raúl Núñez fins a la seva prematura mort. El nostre home venia dels boliches de l'Argentina, on la seva generació havia estat seduïda per la contracultura nord-americana —“I run around in sandals, I never, ever shave / And that's the way I wanna be when someone digs my grave”, cantava Bob McFadden—.
I on ja havia publicat un parell de llibres de versos –Poemas de los ángeles náufragos (1969) i San John López del Camino (1971)–, abans d'explorar els ports de la Mediterrània, on escriuria tres poemaris més: Juglarock (1972), People (1974) i Cannabis flan (1983). L'editor Umberto Stabile els va reunir a Marihuana para los pájaros (Baile del Sol, 2008).
La contracultura
En aquella Barcelona lliure i canalla, on tot semblava possible fins que el món es va tornar ordinari, va fatigar els seus dies i les seves nits per les redaccions de la premsa alternativa i underground –sobretot a les revistes Vibraciones i Star, abans que els diaris es convertissin en aparadors d'executius financers, i va començar a escriure prosa. El seu debut –Derrama whisky sobre tu amigo muerto (1979)– va sortir a Star Books, que en set anys va publicar una trentena de títols, entre ells Tarántula, de Dylan, encara que la col·lecció s'estrenés amb On the road, de Kerouac.
![Portada de 'Derrama whisky sobre tu amigo muerto'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563301.jpg?p=c:433:640:nowe:0:0\/w:1706\/h:2522&h=VJvlGxr8"])
Portada de 'Derrama whisky sobre tu amigo muerto' EFE EME
Aquesta iniciativa editorial va demostrar que la contracultura es podia practicar a qualsevol lloc i en altres idiomes diferents de l'anglès perquè a tot arreu existeix algun dels bars més tristos del món, amb la seva selecta clientela —aquesta gent derrotada, pacífica i desesperada— i l'alcohol necessari per distreure's de la crua realitat.
A prop del mar
Núñez havia trobat la seva particular ambaixada a la terra i, encara que encara passaria un temps provant altres aires —va estar dos anys vivint a Amsterdam: no cal explicar-ne els motius concrets— tornaria a Barcelona, on va residir fins que va marxar a València, on va exercir el periodisme per al setmanari Cartelera Turia (els seus articles estan reunits per Midons Editorial a El aullido del mudo) i va escriure, entre d'altres, a la revista Playboy. Núñez només va saber viure en ciutats amb port i baixos fons.
Efe Eme, l'editorial capitanejada pel gran Juan Puchades, últim mohicà de la premsa musical independent, secció gran reserva, està recuperant ara la narrativa integral de l'escriptor argentí, en bona mesura descatalogada des que Anagrama —que va publicar en el seu moment el seu Sinatra, adaptat al cinema per Francesc Betriu i elogiat per Le Monde, i La rubia del bar, el guió cinematogràfic posterior del qual va signar Núñez amb el cineasta Ventura Pons—va treure l'autor argentí del seu catàleg.
![Portada de 'La rubia del bar'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563302.jpg?p=c:433:640:nowe:0:0\/w:1706\/h:2522&h=wQnkLBdw"])
Portada de 'La rubia del bar' EFE EME
Aquest rescat d'Efe Eme retorna als lectors ambdós títols i n'hi suma altres tresors: A solas con Betty Boop, publicada per Laia el 1989, i dos llibres inèdits: la novel·la Fora de combat i La noia del K.O. i altres relats, una fèrtil col·lecció de contes. Cinc magnífiques peces de realisme brut. Núñez sempre va ser un autor de subgènere. El seu univers narratiu –a mig camí entre el dirty realism i la tradició hard boiled nord-americana– s'acull a paràmetres clars i expressos: estil rotund i directe, línies sense artificis, sintaxi crua. Escriu alt i clar.
![Portada de 'Fuera de combate'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563303.jpg?p=c:402:596:nowe:0:0\/w:1706\/h:2529&h=Ucwshzpf"])
Portada de 'Fuera de combate' EFE EME
Recordeu en aquest sentit la poètica d'un dels mestres de la qüestió, el vell Hank (Bukowski): “Every line of writing must go like this: Bim! Bim! Bim! and be full of a delicious little juice, flavour and power to make a reader turn the page”.
![Ilustración de Carl Schmit](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561649.jpg?p=w:320\/h:240&h=_jTRLMIV"])
Sinatra, la història de un home sol, porter nocturn d'una pensió de mala mort i pitjor vida, a qui la seva dona ha abandonat per un negre, i que intenta redimir-se mentre contempla el depravat bestiari dels carrers de la Barcelona anterior a les Olimpíades, mostra el talent de Núñez per tocar les notes de blues necessàries i emocionar un lector que, encara que conegui per endavant el seu codi —el reconeixement del model i les seves variants és part del gaudi de la lectura—, troba també una veu amb personalitat pròpia.
![Portada de 'Sinatra'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/563304.jpg?p=c:406:600:nowe:0:0\/w:1706\/h:2521&h=SKCWPEel"])
Portada de 'Sinatra' EFE EME
En la seva pròpia forma
Raúl Núñez és un valor segur perquè, igual que passa amb la mètrica tradicional en relació al vers lliure, la decisió voluntària de sotmetre's a una fórmula literària establerta no impedeix —més aviat tot el contrari— l'originalitat individual. La mètrica serveix per al poeta, igual que les regnes a un cavall, evitant que es dispersi i s'estavelli davant la manca d'uns límits clars. Amb les novel·les de Núñez passa el mateix.
Totes són narracions ambientals fidels a la galeria dels perdedors i els sagrats pobres d'esperit, els drames dels quals discorren en frolics rooms, territoris devastats on homes sols (i també dones) busquen una anestèsia davant el dolor existencial, el buit i el sense sentit. Escriptors que no escriuen, autors de segona –negres de novel·letes de quiosc–, trobades fugaços –diàlegs ràpids, col·loquialisme, dirty talk–, molt humor negre, desacralització, amors impossibles i una misèria fosca.
Derrama whisky i Sinatra són epopeies negatives que ens parlen d'individus maltractats i solitaris. La rubia del bar, publicada primer com un serial a la revista La luna de Madrid, és la sòrdida història d'una parella (Mario i Marta). A solas con Betty Boop sona com un trio de música (desafinada) de cambra: un entremès amb tres personatges bojos, incapaços d'escapar de la ruïna. Pous infinits. Carrers bruts. Humor cruel. Patetisme irònic. Tendresa caducada.
![Ilustración de 'La literatura de Isaac Bashevis Singer'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560679.jpg?p=w:320\/h:240&h=PlLW9C6k"])
Fora de combat, la narració pòstuma, inèdita durant tres dècades, és una novel·la coral sobre la biologia de les feres del carrer, com diria el gran Roberto Arlt, periodista atorrant. La literatura de Raúl Núñez és estupenda i no fa presoners. Registra i descriu. Narra sense pietat la veritat nua dels carrers. És sincera. I, gràcies a la seva sobrietat sostinguda, emociona.
