Javier Melero: "Hi ha fills de bones famílies en ambients tèrbols que saben que el sistema els acabarà protegint"
L'advocat, autor de 'Crims decents', assenyala que a la seva novel·la es plasma una realitat, la d'un sistema judicial amb moltes mancances: "No hi ha motius per creure que els tribunals de justícia hagin de funcionar millor que la recaptació d'impostos o el sistema sanitari de caràcter públic"
Qui és l'Aleix Royán? Per què la noia que l'acompanyava en una nit funesta acaba morta?
Javier Melero, advocat que ha decidit centrar-se ja en la seva passió com a escriptor, té algunes respostes. Es troben a Crims decents (Tusquets), una novel·la judicial, que funciona també com a retrat sociològic de les classes econòmiques amb més poder a Barcelona.
En moments de gran interès mediàtic, per casos que s'han reobert, Melero es centra en la seva obra i en el que ha viscut durant anys com a advocat, i assegura, en una entrevista amb Letra Global: "Hi ha fills de bones famílies en ambients tèrbols que saben que el sistema els acabarà protegint".
La trama enganxa el lector. Un empresari, amb molt poder, intenta salvar el seu fill d'una situació molt delicada, amb la possibilitat que acabi a la presó. La manca de maduresa, les drogues, la impossibilitat de seguir un camí propi, porta molts joves que ho tenen tot –o les majors facilitats per no tenir cap problema– a caure en el més baix. Melero assegura que n'ha vist molts, i que és “més freqüent” del que sembla. "M'he trobat molts fiscals que acaben dient "I tu què hi fas aquí?", en referència a joves que ho tenen tot".
Javier Melero, en l'entrevista amb 'Letra Global' Barcelona
Sorgeix l'advocat Rovira, una mena de Javier Melero novel·lat, qui rep l'encàrrec per ‘salvar’ l'Aleix. I la trama judicial segueix el seu curs, amb advocats marrullers, amb fiscals agressius i una jutgessa que no vol embolics. Els pactes estan a l'ordre del dia i l'administració de Justícia no surt ben parada. “No hi ha motius per creure que els tribunals hagin de funcionar millor que la recaptació d'impostos o el sistema sanitari de caràcter públic. Al cap i a la fi, es tracta de maquinàries institucionals complexes gestionades per persones”, assegura Melero.
La literatura s'ha apoderat de l'advocat, que té la intenció de mantenir el seu personatge, el lletrat Rovira, per portar-lo a Madrid, on les relacions entre el poder econòmic i el polític són estretes. A Barcelona la lògica, però, és la mateixa, encara que a la capital de l'Estat tot sigui més rimbombant.
Amb diàlegs afilats, amb un erotisme just però sucós, el de Zoé, que manté una relació amb Rovira, Melero traça una obra on proliferen les referències cinematogràfiques, i la música acompanya amb clàssics del jazz i del rock nord-americà més delicat.
El que vol reflectir Melero és “la veritat judicial”, que és molt diferent de la veritat, una veritat que, potser, mai es pugui assolir. Se sap el que es pot provar en un judici, encara que en la majoria de casos es tracta de no arribar a aquest moment. Què li passarà a l'Aleix? Qui vetlla per ell, l'advocat Rovira o el personal a càrrec del seu propi pare, el magnat Royán?
La novel·la provoca una mena de desencís, el que impera a la societat espanyola i catalana. Les coses, ve a dir Melero, són així. No li donem més voltes. Opera Crims decents com un mirall d'una frustració col·lectiva davant les mancances de l'Estat del Benestar, que diu assegurar una certa igualtat i la mateixa justícia per a tothom.
Però, què desitja escriure Melero, que s'ha convertit ja en un fenomen literari? “Sempre pretenc escriure coses com les que m'agrada llegir. A mi m'agrada la descripció d'ambients, m'agrada la gent amb morals al límit, amb vides tèrboles, i també mirades crítiques sobre realitats a les quals estem molt habituats”, assenyala.
Lluny dels estereotips, l'advocat-escriptor defensa la seva aposta: “Fug una mica de l'estereotip de l'advocat noble i abnegat que fa el que sigui per salvar el seu client innocent; del jutge que és una barreja entre Salomó i Jean Moulin –funcionari que va ser membre de la Resistència francesa-- i del fiscal també abnegat que lluita per la veritat, per buscar perfils que s'assemblin més al que és la realitat, el que veus quotidianament”.
L'advocat i escriptor Javier Melero, en un moment de l'entrevista amb 'Letra Global' Barcelona
Els escriptors de ficció busquen històries reals per vestir els seus personatges amb vestits creïbles. En el cas de Melero, el que és interessant és que ho ha viscut tot en directe. “La novel·la és una reivindicació personal després de molt temps defensant les aparences del sistema, perquè en formes part, donant una visió més crua i probablement més real de com és”.
Portada del llibre de Javier Melero
Si Royán és l'empresari amb poder, però discret que controla el que passa a la ciutat, a Barcelona, a la novel·la apareix un altre personatge, a qui amb prou feines s'anomena, un tal Solanas. Amb ell, Melero introdueix una qüestió, però, essencial. Qui és Solanas? “És un empresari molt habitual en el capitalisme espanyol, que és miraculós: amb empreses que venen poc, amb un endeutament brutal, la seva proximitat al poder fa que prosperi. És un home que viu molt a prop del poder, que necessita el poder per prosperar”.
Potser siguin claus per a iniciats, però Melero ofereix pistes perquè el lector interpreti la realitat que l'envolta. És Barcelona, és Catalunya i és Espanya. I l'advocat Rovira es permet reflexions, divagacions i comentaris. Al llibre es fa referència a la proximitat de la policia amb el poder polític. I a la cúpula de la policia, que juga políticament. “Tots els canvis que es produeixen a la cúpula i tots els canvis d'orientació estan decidits directament per consignes polítiques. I, bé, això ho hem viscut, no és cap cosa estranya”, assenyala Melero, que deixa entreveure el cas d'un dirigent dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, que va ser fitxat per Joan Laporta, el president del Barça per portar la seguretat del club.
L'autor de 'Crims decents', Javier Melero, amb 'Letra Global' Barcelona
I en tota novel·la judicial, en què un advocat rep un encàrrec per salvar un jove de molts possibles que entra en ambients poc recomanables, apareix la figura del periodista. En aquest cas es diu Costa. I l'odi que destil·la en els seus articles cap a un amic de l'advocat Rovira, provoca passions incontrolades.
Classes dominants
En la conversa amb Melero sorgeixen els casos d'acusacions vessades als mitjans que acaben sent falses. Per a ell, va ser especialment sagnant el que va passar amb Xavier Trias, a qui se li va assignar un compte milionari a Suïssa, una informació desmentida per la mateixa entitat bancària.
Què passa amb els periodistes? “Hi ha periodistes que són bústies de la policia, hi ha periodistes que són bústies dels poderosos, que només transmeten allò que els surt a compte, i hi ha periodistes que aconsegueixen carreres molt pròsperes callant, la qual cosa no deixa de ser curiosa".
Però, hi ha periodisme d'investigació? “El periodisme d'investigació ha anat en paral·lel amb un periodisme que ha viscut única i exclusivament de filtracions delictives de cossos de seguretat".
I què passa amb les anomenades ‘classes dominants’, les que tenen el poder que a l'Aleix Royán no el jutgin per assassinat? “Les classes dominants se senten parapetades, i amb certa raó, perquè tenen mitjans suficients com perquè el que els pugui arribar a afectar, un determinat cop, arribi esmorteït”.
