La serie 'Mobland'
Cinema & Teatre

‘Mobland’: Tots contra tots

‘Mobland’, un thriller estimulant escrit per Ronan Bennett i Jez Butterworth sobre mafiosos londinencs, negocis tèrbols, una família disfuncional

També: Chiquito als tribunals

Llegir en Català
Publicada

Pel que sembla, l’actor britànic Tom Hardy té tan males puces com el fixer Harry Da Souza, el personatge que interpreta a la sèrie Mobland (Movistar), la segona temporada de la qual s’està distribuint per entregues. La sèrie ja ha estat renovada per a una tercera temporada, però no ha estat fàcil, atès que, segons es diu, el senyor Hardy es va dedicar a enverinar l’ambient al rodatge amb la seva actitud, diguem-ne, disruptiva.

Imagen de la serie 'Dalgliesh'

Consistia a arribar tard al rodatge i rebotar-se amb la pobra Helen Mirren, aquest tresor nacional, qui li va agafar una mania considerable. Afortunadament, s’ha imposat l’harmonia (o l’amor pels diners, ja que Mobland ha obtingut molt justament un èxit global) i tindrem tercera temporada.

Mobland_200_lv_251119_00863_RT2.webp

Mobland_200_lv_251119_00863_RT2.webp

Què tal, de moment, la segona? Doncs esplèndida, la veritat. Creada i escrita per Ronan Bennett i Jez Butterworth, aquesta sèrie sobre mafiosos londinencs (impecables com el ferotge matrimoni Harrigan la senyora Mirren i Pierce Brosnan, un actor el talent del qual ha anat creixent amb l’edat) és de les propostes més estimulants del moment.

Sobretot, si un accepta l’evidència que la violència a la pantalla és més atractiva, i està millor coreografiada, que a la vida real i que la falsa gentussa és molt més fotogènica que les bones persones.

Els Harrigan i Kat McAllister

No hi ha a Mobland ni una sola persona decent. Els Harrigan, per molt que s’estimin, són abominables. I el seu home de confiança, Harry, es comporta en certa mesura com un professor de parvulari obligat a controlar els impulsos assassins dels nens.

Si les coses depenguessin exclusivament del ferotge irlandès Conrad Harrington, les arreglaria matant tothom. Sort en té de tenir a prop en Harry per dir-li a qui pot matar ipso facto i a qui hauria d’esperar una mica per executar-lo.

A més d’un thriller dels més vibrants, Mobland és també un retrat de família disfuncional en què tots els membres se les porten, del patriarca al nét psicòtic que conjurava el desastre a la primera temporada eliminant qui no devia.

Els seus socis multinacionals són també el pitjor del pitjor. I per damunt de tots plana la figura aterridora de Kat McAllister, mega mafiosa nord-americana que, a la segona temporada, s’ha fet amb el càrrec d’ambaixadora dels Estats Units a Gran Bretanya.

Imagen de la película 'El mago de Kremlin'

Tots contra tots

No contenta amb això, s’ha proposat enfrontar els Harrigan amb les altres bandes de criminals que operen a Londres, i d’això tracta precisament la segona temporada de Mobland, d’una lluita de tots contra tots en què ningú pot fiar-se de ningú perquè l’únic que importa són els desitjos de la molt desagradable senyora McAllister, que ha decidit convertir Anglaterra en el nou estat criminal del seu país.

L’únic problema d’aquesta magnífica segona temporada de Mobland és que només pengen un episodi a la setmana, la qual cosa, en una sèrie com aquesta, que incita a les maratons audiovisuals, és un destorb, francament. Quan estàs ficat en un embolic tan violent i estimulant, resulta molt frustrant esperar una setmana per a la teva següent ració d’atrocitats tan ben rodades per l’insigne Guy Ritchie i els seus sequaços.

Afortunadament, he descobert una sèrie que hauria d’haver vist al seu moment i que és com la germana de Mobland. Es titula Gangs of London i es mou pel mateix territori pantanós que la sèrie del senyor Bennett, encara que amb un grau de violència encara superior: aquí es vola el cap a la gent de manera literal.

Imagen de la serie 'Monster: The Lizzie Borden story'

Demanant disculpes a qui ja la conegui, els donaré la tabarra al respecte el proper dissabte.