‘Disclaimer’: un sumptuós dramó
'Disclaimer' és una història que remet a l'obra d'excel·lents autors britànics contemporanis, com Julian Barnes i Ian McEwan, una sèrie excel·lent en què el senyor Cuarón brilla especialment per la seva peculiar i emotiva manera de rodar, com ja va deixar clar, sobretot, en els seus llargmetratges 'Fills dels homes' i 'Roma'
També: Margo i els seus problemes (de diners)
L'escriptora britànica Renée Knight va publicar el 2015 una novel·la titulada Disclaimer (Advertiment o Avís legal, el que es posa al principi d'una novel·la o una pel·lícula per afirmar, sovint mentint, que el contingut no té res a veure amb la realitat: el que ve a ser cobrir-se les espatlles o controlar possibles demandes).
A Espanya la va publicar Salamandra i va passar totalment desapercebuda, potser perquè se'ns venia com un thriller i no acabava de ser-ho, ja que la cosa era un drama humà de moltíssims bemolls amb un cert vernís criminal.
Deu anys després, el cineasta mexicà Alfonso Cuarón ha convertit la novel·la en una minisèrie de televisió (Movistar, set episodis) que també corre el perill de passar desapercebuda, tant entre els devots del thriller com entre els interessats pel que Graham Greene anomenava El factor humà. La qual cosa seria una llàstima, ja que Disclaimer (una història que remet a l'obra d'excel·lents autors britànics contemporanis, com Julian Barnes i Ian McEwan) és una sèrie excel·lent en què el senyor Cuarón brilla especialment per la seva peculiar i emotiva manera de rodar, com ja va deixar clar, sobretot, en els seus llargmetratges Fills dels homes i Roma.
Una imatge de la sèrie 'Disclaimer'
Kevin Kline (feia temps que no el vèiem, welcome back!) és un vidu inconsolable el matrimoni del qual se'n va anar en orris després de la mort per ofegament del seu fill Jonathan en una platja italiana. Durant la seva llarga agonia física i moral, la seva dona, Nancy (la sempre brillant Lesley Manville), es va tancar a l'habitació del difunt i va reduir gairebé a res la convivència amb el seu cònjuge, Stephen.
De fet, aquest mai va tornar a trepitjar l'habitació de Jonathan. Quan Nancy va morir, Stephen va trobar un manuscrit que la seva dona havia escrit sobre la mort del fill i els esdeveniments que la van envoltar. Entre cartes, postals i fotos comprometedores, Nancy va arribar a la conclusió que el seu nen adorat s'havia ofegat intentant salvar el fill d'una pelandrusca que se l'havia lligat a Itàlia (i en absència del seu marit). I es va posar a escriure un llibre per posar de volta i mitja la malvada seductora.
En estat de gràcia
Després de trobar-lo, Stephen el va autopublicar amb pseudònim i el va utilitzar per assetjar la presumpta culpable de la mort de Jonathan, Catherine (Cate Blanchett de gran i Leila George de jove, qui ja té experiència en aquestes lides en interpretar la jove Ellen Barkin a la magnífica sèrie Animal Kingdom), al marit d'aquesta i al fill salvat de les aigües.
![penicula--LaRoy-Texas.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/19\/actualitat\/1003742762992_16109422_320x180.jpg"])
El que segueix és un malson encaminat a la destrucció de tots els (presumptament) implicats en la mort del fill de Nancy i Stephen.
És fiable el text de Nancy, propiciat per la ràbia i el dolor? Això és el que haurem d'esbrinar al llarg dels set capítols de la sèrie, rodada entre Anglaterra i Itàlia per un Cuarón en estat de gràcia (també n'és el guió) que es marca un dramó monumental, tens i mancat de cursileries que pot deixar-te amb molt mal cos.
Tristesa i maldat
No és que calgui tenir ganes de patir, sinó una idea àmplia del que pot ser l'entreteniment audiovisual. No estem davant d'una feelgood comedy com Margo té problemes de diners o un thriller intens com Llegendes -per citar un parell de casos recents-, sinó davant un drama tremendament emotiu que, gràcies al talent del senyor Cuarón, t'encongeix l'ànima (si és que en tens) i se't fica fins als ossos, podent posar en fuga espectadors que no estiguin per tanta tristesa, tanta maldat i tanta intensitat.
Disclaimer em va atrapar des del primer capítol. Tot funcionava: la història, l'adaptació, la direcció, els actors, els ambients…Potser seria un bon moment per reeditar la novel·la de la senyora Knight, publicada entre nosaltres fa deu anys amb el títol de Observada.
