Shane Atkinson i l'embolic criminal
'LaRoy, Texas' és un crescendo permanent cap al deliri, les morts i un sidral de primer ordre que et deixa tan satisfet com exhaust
També: ‘Euphoria’: S'ha acabat l'escola!
Barrejar gèneres no és fàcil i no sol sortir bé. Però quan tot encaixa, et trobes amb pel·lícules com Fargo, dels germans Coen, on una resilient policia embarassada (Frances McDormand) aconseguia endur-se per davant uns criminals de la pitjor espècie (i després fingir interès per la col·lecció de segells del seu marit/estora).
És una llàstima que aquesta barreja de thriller i comèdia no es doni amb més freqüència al cinema actual. Per això s'agraeix una pel·lícula tan brillant com LaRoy, Texas, escrita i dirigida pel novell (només tres curts al seu haver) Shane Atkinson, que si no és l'alumne més avantatjat dels Coen, que baixi Déu i ho vegi.
Cartell de 'LaRoy Texas'
Qui s'animi a endinsar-se al catàleg de Filmin i rasqui una mica (tampoc gaire), la trobarà fàcilment (el llargmetratge ha arribat directament a la plataforma sense passar pels cinemes, quelcom que, lamentablement, cada dia és més freqüent).
Rellotge suís
Tot a Laroy, Texas remet als germanets de Minnesota: la comèdia d'embolic amb perspectiva criminal, els personatges de poques llums, l'entorn deixat de l'Amèrica profunda, la banda sonora de tons country, l'humor salvatge… Però això no constitueix en absolut un llast per a la proposta del senyor Atkinson, principalment, perquè el seu guió funciona com un rellotge suís i no té ni un forat. Evidentment, tot passa en un poble de merda anomenat LaRoy.
En Ray (John Magaro) regenta una ferreteria a mitges amb el seu germà gran, qui, incongruentment, respon per Junior. En Ray sospita que la seva dona, Stacey-Lynn (Megan Stevenson), li és infidel amb algú al motell tronat del poble, així que es compra una pistola per posar ordre, tot i que mai ha matat ni una mosca.
Imatge de 'LaRoy, Texas'
Mentre està aparcat davant el motel, donant voltes al seu tema, es materialitza un tipus que li encarrega un assassinat i li passa uns milers de dòlars d'avançament. Com era d'esperar, el molt idiota s'ha equivocat de persona, en confondre en Ray amb un perillós assassí a sou anomenat Harry (Dylan Baker, aquell home amb cara de personatge de Daniel Clowes que recordem a l'esplèndida –i depriment– Happiness, de Todd Solondz), que era qui havia de fer l'encàrrec.
Embolic criminal
A partir d'aquí, es va mastegant la ridícula tragèdia rural, propiciada per un aprenent de detectiu privat a qui ningú pren seriosament, en Skip (Steve Zahn), que resulta ser un embolicaire de primer ordre que, a més, va sempre vestit de cowboy. M'estalvio la resta per no caure en l'spoiler, però us asseguro que LaRoy, Texas és un crescendo permanent cap al deliri, les morts i un sidral de primer ordre que et deixa tan satisfet com exhaust.
![Imagen de 'Mujeres imperfectas'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/01\/actualitat\/1003742757163_16038891_320x180.jpg"])
Posats a aprofundir una mica més en la teoria de l'embolic criminal (i a trobar una altra possible influència del senyor Atkinson), convindria citar el gairebé oblidat John Dahl, responsable de tres llargmetratges estupends: Kill me again (1989), Red Rock West (1993) i The last seduction (1994). Els dos primers no els va anar a veure ningú, però el tercer va recollir molt bones crítiques i una certa consideració de pel·lícula de culte.
Refugi a la televisió
La més propera a l'embolic criminal va ser Red Rock West, intriga sarcàstica ambientada en un poblet horrorós del qual no hi havia manera humana d'escapar, que és el que li passava tot el temps al pobre Nicolas Cage, que, fes el que fes al volant, sempre acabava davant el rètol que donava la benvinguda a Red Rock West.
![luis--AAAABfMRFOFAkwPxo9bbmhROydPvYIw9ACTzPlhCikPn7joXSl2gHcln2GrItvz83wLBvITBQbefGalm6DkJC_OV-q_MallvngsMz8Oz.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/24\/actualitat\/1003742745013_15877041_320x180.jpg"])
El senyor Dahl va rodar algunes pel·lícules més, però no van acabar de funcionar, així que, després de rodar l'última, You kill me (2007), es va refugiar a la televisió, on porta anys dirigint episodis de diferents sèries (en la millor tradició Leslie Linka Glatter). Ens trobem davant d'un altre d'aquells cineastes que no acaben d'aconseguir fer-se entendre pel públic, però si no coneixeu les seves tres primeres obres, us esteu perdent una cosa seriosa (i còmica, alhora).
Espero que no li passi el mateix a Shane Atkinson, la primera pel·lícula del qual és una joieta. Seguirem informant.
