Difícil deixar empremta en una Barcelona frenètica
L'artista Claudia Vives-fierro converteix el Carrer del Pi en un mapa d'empremtes a partir de les soles de les seves sabates impregnades en tinta
També: Durian Sukegawa: "Utilitzar la intel·ligència artificial és saltar-se el procés i l'error, i per a mi viure és això"
'Aparadors Artístics' és una iniciativa portada a terme per la publicació cultural Hänsel i Gretel i Barna Centre, la federació formada per les 21 associacions de comerciants del Gòtic. Es tracta de convertir els aparadors dels comerços emblemàtics del barri en un museu d'art contemporani, però a l'aire lliure.
L'objectiu és apropar l'art als ciutadans generant una connexió fora dels espais habituals que de vegades poden resultar una mica inaccessibles, en tots els sentits.
Aquest any, la sisena edició se celebra del 6 al 31 d'octubre. Reuneix fins a 40 establiments situats als carrers del Barri Gòtic que mostren als seus aparadors les diferents propostes dissenyades per artistes de diverses disciplines, emergents i ja consolidats. Els aparadors es poden visitar en forma de ruta que transita per carrers emblemàtics com el carrer Petritxol, el carrer dels Banys Nous, el de la Palla o del Pi.
![Ruta de la iniciativa d''Aparadors Artístics'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/571825.jpg?p=c:1201:856:nowe:0:0\/w:1706\/h:1216&h=JPZ0XnB1"])
Ruta de la iniciativa d''Aparadors Artístics' Barna Centre
A més dels aparadors, la iniciativa també surt al carrer. Per exemple, amb la lectura de l'escriptora Maria Carme Roca, titulada 'El Barri Gòtic', que va dur a terme el passat 9 d'octubre a l'Ateneu Barcelonès, la presentació de l'escriptora Carlota Gurt del seu llibre La falòrnia (Sis microconferències de carrer sobre art i comerç), que tindrà lloc el proper 21 d'octubre.
O l'acció de l'artista Clàudia Vives-Fierro, aquest 15 d'octubre, en què ha transformat el Carrer del Pi, en una cartografia visual deixant les empremtes de les seves crocs —impregnades en tinta— sobre una tela estesa al llarg del carrer.
Per a l'artista plàstica —doctora en comunicació audiovisual i experta en diferents camps com la pintura, el gravat, l'escultura, el videoart i l'art sonor—, l'experimentació i el procés de creació han de situar-se al centre.
Una acció només estètica?
En aquesta ocasió, la seva intenció era deixar constància de l'espai que ocupem als llocs que transitem. "Ser conscients de l'empremta que deixem, els nostres passos pel món no són innocus, però és més una acció estètica que reivindicativa", ha recalcat abans de començar la performance.
Encara que jo crec que només el fet d'intentar fer alguna cosa en un carrer del centre de Barcelona se converteix en un acte social.
I així ha estat. La performance ha durat mitja hora, i ha estat interrompuda diverses vegades. Primer per una fila de furgonetes i taxis que han tocat el clàxon fins que l'artista s'ha apartat perquè passessin, per persones que no podien esperar per passar per sobre de la tela, o no anaven prou atentes per adonar-se que les seves petjades s'estaven menjant les petjades de tinta.
![El cantante Guitarricadelafuente](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/567663.jpg?p=w:320\/h:240&h=65qZNeTV"])
És tan complicat reduir la velocitat amb què vivim, el frenètic, el centre de la ciutat, el turisme invasiu volent fer-se pas a tota costa, arribar al seu destí, durant només trenta minuts? És tan complicat una cosa tan simple com caminar? Resulta que sí.
La seva intenció era grafiar el paisatge sonor del carrer a través del moviment dels seus peus i de la tinta que deixa la seva petjada. Els darrers anys l'artista s'ha centrat en el concepte d'art sonor treballant per a diferents projectes en què seguia instruccions que en aquesta ocasió es dona ella mateixa. Converteix un cubell en un tinter i tota ella en la ploma.
Perquè no només ha deixat l'empremta de les seves crocs grinyolants caminant al llarg del carrer, també ha saltat a les caselles d'una xarranca invisible, ha anat de puntetes, ha caminat a la vora, en cercles, dibuixant. Fins al darrer tram, en què s'ha tret les sabates per acabar caminant descalça amb els peus amarats de tinta.
"No vull dir-li a l'espectador el que ha de rebre, és un camp lliure en què cadascú pot fer la lectura que vulgui, que li inspiri i li quedi alguna cosa a la retina és el que m'agradaria".
