Els cuiners bascos coincideixen: "Perquè el lluç estigui més bo no li posis julivert, millor afegeix-li 100 ml de vi blanc, 30 g de pernil ibèric i safrà"

Hi ha receptes de peix que formen part de la memòria col·lectiva de les nostres cuines, però a vegades n'hi ha prou amb un petit gir per canviar-ho tot.

En aquesta ocasió, la proposta arriba de la mà de Iñaki Tejedor, un reconegut creador de contingut gastronòmic originari del País Basc, que té clar el potencial de la seva recepta: "Estic segur que mai havies pensat a afegir aquest ingredient al teu lluç en salsa, fliparàs!".

El secret d'aquesta elaboració rau a unir l'aroma inconfusible del safrà amb l'untuositat salina del pernil ibèric, aconseguint una combinació perfecta per sucar-hi pa i sorprendre qualsevol comensal.

Beneficis del lluç

Més enllà de la seva versatilitat culinària, el lluç destaca com un dels peixos blancs més saludables i recomanats per incloure a la dieta setmanal. El seu aportament d'àcids grassos omega 3 resulta clau per a la salut cardiovascular, ajudant a equilibrar els nivells de colesterol i triglicèrids a la sang.

A més, compta amb una digestió summament lleugera gràcies a la seva textura suau i el seu baix contingut gras, cosa que el converteix en una opció idònia per a estómacs delicats o menús depuratius.

Segons expliquen diverses guies de nutrició, s'adapta amb facilitat a coccions en cassola, forn o planxa. La clau per conservar totes les seves propietats i minerals rau a evitar sobrecoccions que assequin la peça, mantenint sempre la carn en el seu punt exacte de suculència.

El sofregit i la màgia del safrà

El punt de partida de la recepta exigeix cura als fogons. En una cassola àmplia amb un bon raig d'oli d'oliva, sofregim ceba picada fins que sigui transparent i hi afegim l'all ben picat: "Busquem aquest punt en què hagi reduït a la meitat, estigui ben cuinat però no arribi a daurar-se".

En aquest instant s'incorporen dues cullerades de farina per lligar la base: "Afegiràs la farina i ho integraràs tot bé fins a formar una mena de pasta, cuinant un parell de minuts perquè no tingui gust de cru".

Tot seguit, entra un bon raig de vi blanc per hidratar la barreja i, de seguida, el brou de peix ben calent.

Amb tots els elements integrats arriba el primer toc diferencial: "I just ara afegirem la clau de la nostra salsa, el safrà, que amb la calor del brou s'infusionarà; en uns 10 minuts la salsa tindrà la textura perfecta i haurà deixat anar tot el seu color i aroma".

El punt del peix i el toc final ibèric

Amb el fons daurat i aromàtic a punt, entra en escena el protagonista: "Arriba el torn al lluç, que primer salarem i cuinarem amb la pell cap amunt uns 3 minuts i tapat; després destapem, li donem la volta, tapem i 3 minuts més".

El cop mestre es reserva per als últims compassos: "Finalment, un altre dels ingredients clau d'aquesta recepta: el pernil. Encara que soni estrany, el greix de l'ibèric va molt bé amb el lluç i, en l'últim minut i sense parar de remenar, es cuinarà amb la calor de la salsa".

Una recepta de deu per sucar-hi pa

El resultat final és un guisat melós, ple de matisos marins que eleven el receptari diari a categoria de festa, com ho esmenta el mateix protagonista: "I ara només queda servir amb molta salsa i gaudir... Per mi, la millor recepta de lluç en salsa, és que és un 10!"