Les àvies extremenyes coincideixen: "La sopa de tomàquet més bona de la tardor no porta sucre, sinó mitja ceba, 1 pebrot verd, 2 fulles de llorer i pa"

Tots estem d'acord que la majoria dels avis haurien de ser eterns, i és que créixer amb aquest afecte tan incondicional i proper et fa sentir com un infant.

Aquest és el cas de José Coín Ruiz, que ens explica en un dels seus vídeos d'Instagram, com una àvia l'ha ajudat a recordar com de bonic i proper se sent aquesta calidesa de llar que només elles saben donar.

Al seu compte d'Instagram @coinbuengusto ens obre les portes de la cuina del Casar de Cáceres per mostrar-nos la recepta centenària de l'àvia Esperanza, qui amb gairebé 92 primaveres elabora aquesta joia de la gastronomia extremenya.

A la publicació que ha enamorat milers de seguidors, el mateix José confessa l'emoció després d'aquest aprenentatge gastronòmic: "Li vaig preguntar a l'àvia si em donava la recepta de la seva sopa de tomàquet i em va dir, vine demà que la fem junts. I aquí està, amb els seus gairebé 92 anys i fent-la ella soleta, perquè jo l'únic que vaig fer va ser gravar".

Una experiència plena de complicitat que demostra que el veritable secret de les elaboracions de sempre rau en la cura i la memòria familiar.

El secret d'un fons concentrat

Per començar la preparació, l'àvia Esperanza sofregeix a foc lent amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra mitja ceba picada juntament amb un pebrot verd.

Un cop les hortalisses arriben a aquest punt tendre, incorpora tres tomàquets madurs tallats i manté el sofregit al foc durant una estona prolongada fins a aconseguir una base ben reduïda i intensa.

Quan aconsegueix aquesta concentració, afegeix dues fulles de llorer, dos gots d'aigua i una pastilla de brou de pollastre per donar forma al fons.

Mentre el conjunt comença a bullir, aixafa al morter dos grans d'all amb una culleradeta de sal fina, abocant el resultat a la cassola i integrant bé l'aigua amb què esbandiràs dues vegades el morter tradicional.

El pa assentat al plat

Mentre el fons infusiona bullint suaument durant uns 20 minuts, es prepara la base de pa.

La recepta exigeix utilitzar un panet de pa assentat, del dia anterior, tallat a pessics amb la mà i disposat al recipient o sopera on es servirà. La quantitat de molla dependrà únicament del gust de cada comensal a l'hora de buscar un resultat més dens o fluid.

Després d'un període de repòs del brou concentrat, just abans de seure a taula s'afegeixen dos gots addicionals d'aigua i es porta la preparació a foc directe fins a arribar al primer bull. Retirar la cassola ràpid del foc resulta crucial per evitar que el pa adquireixi una textura massa tova o «llaminosa».

El bolcat final amb colador

Per emplatar segons el costum cacereny, s'utilitza un colador tradicional per bolcar el brou bullint directament sobre el pa trossejat.

Les pells i restes de les verdures es recullen al colador i es disposen al centre de la taula perquè cada comensal afegeixi les "pells de les verdures" si així ho desitja.

El resultat és un reconfortant plat de cullera que combina la senzillesa dels ingredients humils amb una textura suau i molt aromàtica.

Una elaboració perfecta per a qualsevol època de l'any que celebra les arrels, l'aprofitar el pa i l'amor incondicional que es transmet generació rere generació al voltant de la taula.

Una recepta plena d'història i afecte

Segueix els passos de l'àvia Esperanza compartits per José Coín al seu compte d'Instagram (@coinbuengusto) per preparar una autèntica sopa de tomàquet extremenya, econòmica i de pur sabor casolà.

Un plat entranyable que demostra com amb pa del dia anterior i poques verdures es pot aconseguir un àpat reconfortant inoblidable.