José Andrés, xef: "El mollete mai s'ha d'obrir abans de torrar-lo, ja que perd part de la humitat d'aquest pa"
El cuiner asturià explica als viatgers nord-americans com gaudir d'un dels esmorzars més emblemàtics d'Espanya
Altres notícies: Roberto Bosquet, xef: "El sopar més saludable es fa amb 1 albergínia gran, 3 anxoves, 1 cibulet i 1 iogurt grec"
Notícies relacionades
L'esmorzar espanyol és una de les tradicions gastronòmiques que més sorprèn aquells que visiten el país. Des d'un pinxo de truita fins a uns xurros amb xocolata o unes torrades amb oli i pernil, el primer àpat del dia forma part de la cultura espanyola i, per a molts viatgers, és una experiència imprescindible.
Amb aquesta idea, el xef José Andrés ha compartit en una entrevista amb The Washington Post una sèrie de recomanacions perquè els turistes, especialment els nord-americans, descobreixin com esmorzar com un espanyol i evitin alguns errors habituals.
Un esmorzar amb identitat pròpia
El cuiner asturià assegura que els espanyols viuen la gastronomia amb passió i que són capaços de recórrer molts quilòmetres per gaudir d'un bon plat. Aquesta filosofia també es trasllada a l'esmorzar, que canvia segons la regió i ofereix especialitats molt diferents.
A Madrid, José Andrés reconeix que la seva debilitat és el pinxo de truita de Casa Dani, tot i que també es declara un apassionat dels xurros amb xocolata, una combinació que recomana buscar a xurreries i cafeteries tradicionals repartides per tot Espanya.
![Crónica Directo - 2026-06-25T183002.822.p](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/555442.jpg?p=w:320\/h:240&h=Jpq2e0M6"])
El mollete, protagonista a Andalusia
Quan el viatge arriba al sud, el xef dirigeix totes les mirades cap al mollete d'Antequera, un dels productes més representatius de l'esmorzar andalús. Es tracta d'un pa blanc, tou i de crosta fina que sol acompanyar-se amb oli d'oliva, pernil, llom o llom amb mantega.
La seva importància va molt més enllà de la gastronomia. El Mollete d'Antequera compta amb el reconeixement d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la Unió Europea, una distinció que garanteix que només els elaborats a la comarca i seguint el mètode tradicional poden comercialitzar-se sota aquesta denominació.
![Cala Margarida de Palamós](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/555918.jpg?p=w:320\/h:240&h=GMEKoBhI"])
L'error que mai s'ha de cometre
José Andrés adverteix que existeix una norma que els amants del mollete consideren gairebé sagrada. Mai s'ha d'obrir abans de torrar-lo, ja que fer-ho provoca que perdi part de la humitat que caracteritza aquest pa.
Amb el seu habitual sentit de l'humor, el cuiner resumeix la importància d'aquest gest amb una frase contundent: “Els que fan els molletes et crucificaran”, en referència a aquells que trenquen aquesta tradició abans de passar-lo pel foc.
La recomanació coincideix amb la forma de preparació més tradicional defensada a Antequera, on històricament el mollete es punxava amb un ganivet per escalfar-lo directament sobre la flama, aconseguint una superfície lleugerament torrada mentre l'interior conservava tota la seva esponjositat. L'Ajuntament d'Antequera també recorda que aquest pa va néixer al segle XVI com un aliment senzill i assequible per a la població local.
Respectar tradicions
Avui, tot i que la majoria de llars i establiments utilitzen torradores, forns o planxes, molts experts continuen defensant que el pa s'ha de torrar sencer i obrir-se només després, respectant així un costum que forma part de la identitat gastronòmica andalusa.
Més enllà d'una simple recomanació culinària, José Andrés aprofita la seva guia per recordar que conèixer un país també significa respectar les seves tradicions gastronòmiques. En el cas del mollete, un gest tan senzill com esperar uns minuts abans de tallar-lo pot marcar la diferència entre gaudir-lo com un autèntic andalús o cometre un error que, per a molts, continua sent imperdonable.
