Els experts coincideixen: "Un dels errors més habituals, a l'hora de cuinar les bledes, és allargar massa el temps de cocció"
Aquesta verdura de fulla verda destaca pel seu enorme valor nutricional, però la manera de cuinar-la influeix en la conservació de les seves vitamines i minerals
Altres notícies: Jordi Cruz, xef: "Per pelar bé uns ous durs no cal vinagre, sinó 5 ml de vinagre, 12 g de sal i aigua molt freda"
Notícies relacionades
La bleda sol ocupar un lloc discret a la cistella de la compra, tot i que el seu perfil nutricional la converteix en una de les verdures més completes. Amb una aportació calòrica molt baixa, concentra vitamines, minerals, fibra i antioxidants que ajuden a completar una alimentació equilibrada. De fet, organismes com la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN) destaquen la seva riquesa en vitamina A, vitamina C, folats, potassi, magnesi i calci.
A més de les seves propietats, la bleda sobresurt per la seva versatilitat a la cuina. Pot consumir-se tant crua com cuinada i admet preparacions molt diferents, des de plats lleugers fins a receptes més elaborades. La clau està a saber com cuinar-la per conservar la major part dels seus nutrients.
Maneres d'incloure-la a la dieta
Les fulles més joves es poden menjar crues en amanides. El seu sabor resulta més suau que el de les fulles madures i combina bé amb tomàquet, fruits secs, formatge fresc o vinagretes cítriques. També es poden tallar a tires fines per aportar color i textura a altres plats.
Les bledes també funcionen molt bé en cremes de verdures, truites, quiches, pastissos salats o gratinats. Per la seva banda, les penques es poden aprofitar arrebossades, farcides o incorporades a amanides un cop cuites, sempre que no siguin massa fibroses.
![Calles de Santa Pau](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/554583.jpg?p=w:320\/h:240&h=UOCtrms7"])
El truc per conservar millor les seves vitamines
Un dels errors més habituals consisteix a allargar massa la cocció. Les fulles necessiten només uns minuts en aigua bullent, mentre que les penques requereixen una mica més de temps. El recomanable és introduir primer els talls i afegir les fulles quan aquells comencin a estovar-se.
Una altra alternativa consisteix a cuinar les bledes amb l'aigua que conserven després de rentar-les, utilitzant una cassola de fons gruixut, foc suau i tapa. D'aquesta manera es redueix la pèrdua de compostos solubles i es manté millor tant el sabor com el color de la verdura.
Per potenciar-ne el sabor, n'hi ha prou amb afegir oli d'oliva verge extra, unes gotes de llimona o vinagre de poma i espècies com nou moscada, pebre, romaní o orenga. També admeten gingebre o curri per a qui prefereixi sabors més intensos.
![Ruta por el Pallars](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/555068.jpg?p=w:320\/h:240&h=2pY2BIUC"])
Com triar una bleda de qualitat
A l'hora de comprar, convé escollir exemplars amb fulles verdes, fermes i sense taques, a més de penques tibants i cruixents. Les fulles marcides o groguenques indiquen pèrdua de frescor i menor qualitat.
Pel que fa a les bledes ecològiques, alguns estudis apunten a diferències en determinats compostos vegetals respecte a les produïdes mitjançant agricultura convencional. No obstant això, les autoritats sanitàries recorden que el més important és augmentar el consum de verdures, independentment del sistema de producció, sempre que provinguin de canals segurs.
Contenen oxalats
Les bledes també contenen oxalats, unes substàncies naturals presents en altres verdures de fulla verda que poden afavorir la formació de càlculs renals en persones predisposades. Per aquest motiu, qui tingui antecedents d'aquest problema o segueixi tractament amb anticoagulants hauria de consultar amb un professional sanitari abans d'augmentar-ne el consum habitual.
Amb una preparació senzilla i temps de cocció adequats, la bleda es converteix en una opció econòmica, versàtil i molt nutritiva. Incorporar-la de manera habitual al menú permet aprofitar una de les verdures amb més densitat nutricional de la dieta mediterrània, sense renunciar al sabor ni a la varietat a la cuina.
