San Jacobos
Gastronomia

Suïssa dona una lliçó: "El San Jacobo no es fa amb pit de pollastre, sinó amb vedella, 2 ous i pa ratllat"

Tot i que sovint es relaciona amb França pel seu nom, la seva història i la seva recepta tradicional amaguen un origen que encara genera debat

Altres notícies: Els cuiners coincideixen: "El millor aperitiu porta 150 g d'olives sense os farcides d'anxova, 150 g de cogombrets en vinagre i 1 fuet"

Llegir en Català
Publicada

0 votos

Notícies relacionades

Quan es parla de carns arrebossades farcides, és habitual que sorgeixin comparacions entre elaboracions com el San Jacobo, la milanesa o el cachopo. Tanmateix, existeix una altra recepta que molts gastrònoms consideren la versió més refinada d'aquest tipus de plats i la preparació tradicional de la qual té poc a veure amb la que sovint es troba a Espanya.

Es tracta del Cordon Bleu, una especialitat que, segons la recepta clàssica, s'elabora amb vedella, farcida de pernil i formatge, arrebossada i posteriorment fregida o cuinada al forn. Justament l'ús d'aquesta carn és una de les grans diferències respecte al popular San Jacobo, que habitualment utilitza pernil cuit com a ingredient principal.

Un origen que genera debat

Tot i que el seu nom és francès, l'origen del Cordon Bleu no està completament tancat. La teoria més acceptada situa el seu naixement a Suïssa durant la dècada de 1940, tot i que existeixen diferents versions sobre com va sorgir exactament la recepta.

Una de les històries més conegudes assegura que una cuinera suïssa va improvisar el plat per atendre un grup de convidats més nombrós del previst. Per fer-ho va utilitzar filets de vedella, formatge i pernil, creant una elaboració inspirada en el tradicional schnitzel centreeuropeu, tot i que enriquida amb un farcit que acabaria convertint-se en el seu principal tret d'identitat.

La llegenda del vaixell Bremen

Una altra teoria, igualment popular, situa el naixement del plat a bord del transatlàntic Bremen l'any 1933. Segons aquest relat, després d'aconseguir el prestigiós Blue Riband, el distintiu que premiava la travessia més ràpida de l'Atlàntic, el capità va demanar al cuiner suís que preparés una recepta especial per celebrar l'assoliment.

El xef hauria elaborat un filet farcit de formatge, arrebossat i fregit, batejant-lo com a Cordon Bleu, en referència a la coneguda "cinta blava". Tanmateix, els mateixos historiadors gastronòmics adverteixen que aquesta història forma part de les llegendes que envolten el plat i no existeix una prova definitiva que la confirmi.

Més que pollastre arrebossat

Amb el pas dels anys, la recepta es va popularitzar ràpidament a França, on va adquirir una enorme fama i va acabar associant-se a l'alta cuina gràcies al significat històric de l'expressió "cordon bleu", utilitzada des de fa segles per identificar cuiners de gran prestigi.

Aquesta expansió internacional va fer que apareguessin noves versions elaborades amb pollastre, porc o gall dindi, tot i que els especialistes coincideixen que la preparació més tradicional continua sent la de vedella farcida de pernil i formatge, una combinació que manté l'essència del plat original.

Avui, el Cordon Bleu forma part de la gastronomia de nombrosos països i admet múltiples interpretacions, tant en el tipus de carn com en els formatges o farcits utilitzats. Tanmateix, la seva història recorda que, darrere d'una recepta aparentment senzilla, s'amaga una elaboració la versió més clàssica de la qual continua tenint la vedella com a gran protagonista, un detall que marca la diferència respecte a altres plats amb els quals sovint es confon.

Recepta del Cordon Bleu

Aquesta és la recepta del Cordon Bleu per a quatre persones:

Ingredients

  • 4 filets de vedella que siguin prou grans per poder-los doblegar per la meitat
  • 4 llesques de pernil cuit
  • 200 grams de formatge gruyere o qualsevol altre formatge que es pugui fondre en bloc
  • Oli d'oliva o de gira-sol per fregir
  • 2 ous mida M
  • Pa ratllat
  • Farina de blat

Pas 1

Per preparar-lo, es comença estenent els filets de vedella sobre una taula i es piquen amb un martell, maça o similar perquè s'estovin i quedin plans i estesos. D'aquesta manera, adoptaran la forma que es necessita per a aquesta preparació.

Pas 2

A continuació, es cobreix cada filet amb una llesca de pernil cuit i es talla el formatge en blocs per col·locar-lo sobre el pernil. Cal procurar que el mateix pernil cobreixi el formatge pels extrems perquè així faci de barrera i no surtin en fregir els cordon bleu.

Pas 3

Ara es cobreix l'altra meitat del filet de vedella i es pressionen els laterals perquè quedin ben apretats i no s'obrin o es desfacin. Salpebrar pels dos costats abans de procedir a l'arrebossat.

Pas 4

Fet això, arriba el moment de posar en un plat la farina, en un altre els ous batuts i en un altre el pa ratllat. Amb tot a punt, es passa cada cordon bleu per cadascun dels plats, inclòs pels laterals.

Pas 5

Primer es passa per la farina, sacsejant una mica per eliminar-ne l'excés, després es passa pel plat amb ou per tots els costats i, finalment, es passa pel pa ratllat. A mesura que es van passant, es col·loquen en un altre plat.

Pas 6

Després d'arrebossar-los, es porten els cordon bleu a la nevera durant almenys una hora perquè estiguin ferms en el moment de fregir-los. Si no es té tant de temps, es poden posar 10-15 minuts al congelador o fins i tot fregir-los directament, però amb molta cura perquè no s'obrin.

Pas 7

Ara només cal fregir-los, per a això cal escalfar abundant oli en una paella (sense que arribi a fumejar) i s'introdueixen els cordon bleu amb cura que no estiguin uns sobre els altres, i es cuinen durant 4-5 minuts.

Pas 8

Quan estiguin daurats per sota, se'ls dona la volta i es cuinen 3-4 minuts més per l'altre costat. A mesura que estiguin llestos, es treuen de la paella i es posen en un plat cobert amb paper de cuina per eliminar-ne l'excés d'oli.

Pas 9

Finalment, porta'ls a taula calents i acabats de fer, tot just fregits, per poder gaudir de la seva exquisida textura i sabor.