Els cuiners coincideixen: "Per a un pop perfecte cal introduir-lo en aigua bullent durant 3 segons, retirar-lo ràpidament i repetir això 3 vegades"
El mètode tradicional que utilitzen a Galícia per evitar que quedi dur i aconsegueixi una textura més tendra
Altres notícies: Els cuiners coincideixen: "Les llenties més bones no porten xoriço, sinó 1 patata mitjana, 1 os de pernil i 150 ml de cava"
El pop gallec és un dels grans símbols de la gastronomia espanyola. El seu sabor intens i la seva textura tendra el converteixen en una autèntica delícia, tant en la seva versió á feira com acompanyat de cachelos, la coneguda recepta “a la gallega”.
Tanmateix, aconseguir que quedi perfecte no és tan senzill com sembla. Un mal procés pot fer que el pop quedi dur, massa cuit o fins i tot que perdi la pell durant la preparació. Per això, els cuiners gallecs mantenen des de fa anys una tècnica tradicional que marca la diferència.
Un pas decisiu
Un dels secrets més coneguts a Galícia és el procés d'“espantar” el pop. Encara que per a molts pugui semblar un simple gest sense importància, la realitat és que té una funció fonamental durant la cocció.
La tècnica consisteix a introduir el pop en aigua bullent durant tot just tres segons i retirar-lo ràpidament. Aquest moviment s'ha de repetir tres vegades abans de deixar-lo definitivament dins de l'olla.
Amb aquest mètode s'aconsegueix que el pop conservi la pell intacta i que els tentacles mantinguin una forma més estètica i uniforme. A més, ajuda que la carn quedi molt més tendra després de la cocció.
![Los Bains de Saint-Thomas](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/18\/actualitat\/1003742762332_16102056_320x180.jpg"])
La cocció perfecta
Un cop realitzat aquest procés, el pop ha de quedar completament cobert per l'aigua. Aquest detall és important perquè garanteix una cocció homogènia i evita que algunes parts quedin més dures que altres.
Els experts recomanen cuinar-lo a foc mitjà i calcular aproximadament 20 minuts per cada quilo de pes, afegint uns deu minuts extres per cada quilo addicional. Tot i així, el rellotge no sempre és la millor referència.
Hi ha un truc tradicional que encara s'utilitza en moltes cuines gallegues: punxar el pop amb un escuradents. Si entra amb facilitat, significa que la carn ja ha assolit el punt adequat.
![Ensaladilla rusa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/14\/actualitat\/1003742761307_16088205_320x180.jpg"])
El repòs marca la diferència
Un altre dels errors més habituals és retirar el pop tan bon punt s'apaga el foc. Segons expliquen diferents cuiners gallecs i organismes gastronòmics especialitzats, el repòs és essencial per aconseguir la textura ideal.
El recomanable és deixar el pop dins l'aigua calenta entre vuit i deu minuts per quilo. Durant aquest temps, la carn acaba d'assentar-se i guanya suculència.
Després, només queda tallar-lo amb tisores i servir-lo com mana la tradició: sobre un plat de fusta, acompanyat de sal gruixuda, oli d'oliva verge extra i pebre vermell.
Dues receptes diferents
Encara que fora de Galícia moltes vegades s'utilitzen com a sinònims, el pop á feira i el pop a la gallega no són exactament el mateix.
El primer se serveix únicament amb oli, sal i pebre vermell, mentre que la versió “a la gallega” sol incorporar també cachelos, la clàssica patata bullida gallega. En ambdós casos, la qualitat del producte resulta fonamental per aconseguir un bon resultat final.
El Consell Regulador de la Gastronomia Gallega i diversos cuiners especialitzats coincideixen que utilitzar un pop de qualitat i respectar els temps de cocció és imprescindible per obtenir una textura perfecta. També la Real Academia Galega recull el terme tradicional “á feira”, lligat històricament a les fires i celebracions populars de Galícia.
