Els experts coincideixen: els cigrons han de començar a coure's a temperatura tèbia, al voltant dels 40 o 50 graus

Pocs aliments resulten tan versàtils com els cigrons, una de les llegums més presents a la cuina espanyola. Tanmateix, també són un dels productes que més maldecaps generen quan arriba el moment de cuinar-los. El resultat sol repetir-se: queden durs com pedres o acaben convertits en una massa tova i sense textura.

El problema no sol estar en la qualitat del producte, sinó en un detall que molts passen per alt: la temperatura de l'aigua i el control de la cocció. Cuiners especialitzats i experts en llegums coincideixen que un petit error a l'inici pot arruïnar completament el resultat final.

El moment clau

A diferència de llenties o mongetes, els cigrons no han de començar a coure's en aigua freda. Segons expliquen organismes especialitzats en alimentació i diferents professionals de la cuina tradicional, aquesta llegum necessita entrar en una temperatura tèbia, al voltant dels 40 o 50 graus, perquè la cocció arrenqui de manera progressiva.

Quan s'introdueixen directament en aigua freda, el gra tendeix a endurir-se. En canvi, si el bull és massa fort, els cigrons xoquen entre ells, es despellen i acaben desfent-se. L'equilibri entre temperatura i temps és, per tant, la clau per aconseguir una textura cremosa i uniforme.

Un cop incorporats a l'olla, el foc s'ha de pujar fins a arribar al bull i després mantenir-lo a intensitat suau i constant. Aquest bull moderat evita que la pell es desprengui i permet que l'interior es cogui de manera homogènia.

El remull marca diferències

Abans d'arribar a l'olla, el cigró necessita un procés fonamental: el remull llarg. Els especialistes recomanen mantenir-los entre 8 i 12 hores en abundant aigua. Molts cuiners hi afegeixen també una cullerada de sal o una petita quantitat de bicarbonat per afavorir que quedin més tendres després de la cocció.

Un altre detall important consisteix a descartar l'aigua del remull. En ella queden part dels compostos responsables de les digestions pesades i les flatulències. Després convé esbandir bé els cigrons abans de cuinar-los.

Els experts també adverteixen sobre un error molt habitual: afegir aigua freda durant la cocció. Aquesta pràctica, coneguda popularment com “espantar els cigrons”, interromp el procés tèrmic i provoca que el gra es contregui. El resultat sol ser un cigró dur que ja no acaba d'estovar-se encara que romangui més temps al foc.

Un aliment molt complet

A més del seu valor gastronòmic, els cigrons destaquen pel seu important perfil nutricional. Una ració d'uns 150 grams cuits aporta al voltant de 180 quilocalories i conté prop d'un 9 % de proteïnes vegetals.

Nutricionistes i organismes sanitaris subratllen també la seva riquesa en fibra dietètica, fonamental per afavorir el trànsit intestinal i ajudar a controlar els nivells de colesterol i glucosa a la sang. També aporten minerals com ferro, fòsfor, zinc o magnesi, a més de vitamines del grup B i àcid fòlic.

Hidrats de carboni

Els seus hidrats de carboni són d'absorció lenta, motiu pel qual es consideren especialment interessants per a persones amb diabetis o resistència a la insulina. Combinats amb cereals com l'arròs o el blat, a més, proporcionen proteïnes d'alt valor biològic.

La diferència entre uns cigrons perfectes i una olla arruïnada no depèn de receptes complexes ni d'ingredients cars. El veritable secret està en respectar els temps, controlar el foc i evitar canvis bruscos de temperatura. Un gest senzill que transforma completament el resultat final.

Recepta dels cigrons

Aquesta és la recepta per a uns cigrons perfectes: