Quin paperot que ha fet el delegat del govern a Madrid, Francisco Martín Aguirre (Madrid, 1981). Veient que Pedro Sánchez, l'home a qui ha servit amb fidelitat de gos fins abans-d'ahir, no l'havia inclòs a les llistes per a les eleccions de finals de novembre, va presentar la seva dimissió del càrrec, intueixo que en sentir-se traït pel senyoret a qui tan bé ha servit des de fa anys.
Ja posats, podria haver-se esmenat a si mateix i haver enviat la policia nacional a desallotjar a cops el campament de la Puerta del Sol, a veure quina cara posava el seu antic benefactor. Però, home de partit al cap i a la fi (o de secta, segons es miri), es va limitar a presentar la seva dimissió, va marxar i no va passar res més.
Intueixo que l'home s'havia fet il·lusions electorals. En el cas que el seu Pedro s'imposés a les eleccions (per improbable que sembli), potser li queia un ministeri.
I encara que hagués de passar a l'oposició (el que sembla més probable), entre els més de cent escons que agafi el PSOE, potser n'hi hauria un per a ell. Però, és clar, si no t'inclouen a la llista és que t'estan dient, més o menys, que t'espavilis. I això ha de caure com una galleda d'aigua freda després de tants anys fent de Pascual, criat lleial (personatge dels còmics Bruguera, que em disculpin els joves que puguin llegir això).
Francisco Martín porta tota la vida al PSOE. De jove, va acumular beques que venien sempre d'algun govern o governets socialistes. El 2017, va presidir una fundació destinada a fer que Sánchez guanyés les primàries del partit, com així va ser (encara que potser pel sistema acreditat del pucherazo). La fundació, agafeu-vos, es deia Bancal de Flores (que sonava molt millor que Fossa Sèptica, encara que aquest nom fos molt més adequat).
El 2020 i 2021, el nostre home va ser director del Departament de Planificació i Seguiment de l'Activitat Presidencial, càrrec que, coneixent Sánchez, devia consistir a felicitar-lo diàriament pels seus encerts i recordar-li com n'era de guapo. En aquesta mateixa línia, del 2021 al 2023, Martín va ser Secretari General de la Presidència. Ah, i des del 2018 exerceix de president de la Fundació Pablo Iglesias, perquè el difunt no deixi passar ni un dia sense remoure's a la seva tomba.
Amb aquest carrerón, és normal que el senyor Martín s'hagi rebotat. El normal era esperar un nou càrrec, encara que fos a l'oposició. En comptes d'això, ha estat pràcticament expulsat del partit dels seus amors per l'home per qui ho va donar tot. Amb el seu historial, és evident que no hi ha vida per a ell fora del PSOE, tret que demani un lloc a la taula a Iker Jiménez per despotricar del Puto Amo a Horizonte.
Tot i que també és veritat que, després de les eleccions, pot haver-hi bufetades entre sociates per fer-se amb tan anhelat seient.
