La indústria espanyola es troba en una situació límit a degut a que els costos energètics s'han disparat. Però no hi caben plantejaments a mitjà termini. Ni tan sols a curt. És aquí i és ara. O el Govern comença a prendre mesures de caràcter immediat o les conseqüències seran molt doloroses. I no només en l'àmbit purament econòmic. En la majoria d'ocasions d'aquest tipus, el cost més gran és en forma de destrucció de ocupació, d'acomiadaments massius, de deslocalització de plantes i centres de treball.
En una paraula, de crear misèria en lloc de generar riquesa, que és al que ha de contribuir tot Govern que es preui de ser així anomenat. Una vegada més, ha estat Foment del Treball l'encarregada d'encendre els llums d'alarma, de donar el més que mai necessari cop de puny damunt la taula. Per reclamar solucions, per exigir mesures de caràcter urgent. No es pot esperar a demà. Podria ser massa tard.
Com és habitual en les files que lidera Josep Sánchez Llibre, la veu d'emergència ve acompanyada de mesures concretes, de propostes en forma d'ajudes directes i alleujament fiscal per impedir que sigui la indústria en solitari la que hagi d'assumir uns sobrecostos generats per l'efecte de la creixent tensió geopolítica. És a dir, per causes que no tenen res a veure amb el seu rendiment.
Són moltes les veus que coincideixen que la reindustrialització de l'economia espanyola és clau per a la seva sostenibilitat, per evitar la seva dependència de sectors excessivament volàtils, massa sensibles als cicles o a circumstàncies sobrevingudes, com va ser la pandèmia de la Covid-19. Però perquè aquest desig es converteixi en realitat cal alguna cosa més que formular-lo.
La indústria necessita una cura i atenció pràcticament contínua. Altrament, qualsevol intent de reforç i aposta acabarà com, malauradament, estem acostumats a veure: amb tancaments, amb deslocalitzacions, amb vendes d'empreses a inversors estrangers perquè els seus propietaris no troben la sortida del laberint en què s'han ficat sense haver-s'hi dirigit voluntàriament.
I quan arribi aquest moment ja serà tard, una vegada més, per reaccionar. Cal fer-ho abans i amb urgència. D'aquí la fermesa del missatge de Foment, que podria semblar a primera vista exagerat i una mica apocalíptic. Si, com és el cas, els preus de l'electricitat i el gas s'han més que duplicat en tot just nou mesos, part del mal ja està fet. Fins i tot, potser ja sigui massa tard. Per això, són d'agrair les veus que criden a despertar unes Administracions, tradicionalment poc o gens àgils per reaccionar a aquest tipus de situacions. La tasca val la pena. El futur econòmic del país està en joc.