Va ser molt lloada l'estratègia defensiva del Banc Sabadell en l'opa hostil del BBVA. Tanmateix, un cop frustrada l'operació, el dia següent no havia de ser senzill per al banc català.
Solucionada en un primer moment la qüestió de la independència, quedava afrontar l'etapa sempre delicada del "i ara, què?". Com seria la entitat capaç de continuar creixent amb el perímetre reduït, després de la venda del TSB? Com afrontaria avançar a Espanya com a únic mercat sense operacions corporatives? Com armaria la seva defensa davant d'operacions hostils? (Inclòs, per què no, un nou intent per part del BBVA).
A prop d'un any després del final de l'opa, el Sabadell ha estat capaç de donar resposta a totes elles; i, a més, afrontar una nova etapa després de la sortida de César González-Bueno com a conseller delegat, càrrec que exercia des de la primavera de 2021.
L'entrada d'un soci com el francès BPCE resol bona part de les incògnites que planaven sobre l'entitat vallesana. Li permet blindar-se davant d'operacions hostils; guanyar força gràcies a l'aliança amb un dels majors grups financers de la zona euro; i créixer a Espanya, amb la col·laboració de l'accionista gal en segments com el crèdit al consum, la banca corporativa i els negocis a l'exterior.
El perfil del soci s'adequa al de l'entitat catalana. Amb orígens similars, ambdues parlen el mateix idioma en aspectes tan cabdals per al Sabadell com el compromís amb el territori, l'enfocament cap a les pimes i la potenciació de la banca de relació. Bé es pot dir que Josep Oliu ha tornat a tocar la tecla adequada. I en un moment compromès, que és quan més difícil resulta.
