Catalunya té empreses competitives, talent, capacitat exportadora i una llarga tradició industrial. Però arrossega també una feblesa estructural: la reduïda mida de bona part del seu teixit empresarial. L'estratègia plantejada pel conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, situa precisament aquest problema al centre del debat econòmic.
El propòsit d'impulsar una llei que faciliti que les petites empreses es converteixin en mitjanes i les mitjanes en grans apunta a un dels grans reptes de l'economia catalana. Una major dimensió permet guanyar capacitat inversora, accedir amb més facilitat a nous mercats, afrontar projectes d'innovació i, sobretot, resistir millor davant escenaris d'incertesa.
L'internacionalització constitueix l'altra peça d'aquesta estratègia. Catalunya fa tres anys que supera els 100.000 milions d'euros en exportacions i el Govern es proposa ara ampliar aquesta base amb 2.000 exportadors habituals més i 3.500 empreses addicionals amb filials a l'estranger. Són objectius ambiciosos que busquen reduir dependències i diversificar riscos en un context internacional cada cop més volàtil.
Tot això encaixa, a més, amb el propòsit d'elevar el pes de la indústria fins al 25% del PIB català el 2030. Una economia amb una indústria sòlida genera ocupació més estable, afavoreix salaris més elevats i proporciona més capacitat de resistència davant les crisis.
Catalunya no necessita renunciar al seu model de pimes. Necessita crear les condicions perquè aquelles que vulguin créixer puguin fer-ho. Facilitar aquest salt, afavorir la seva internacionalització i reforçar la indústria suposa abordar un dels desafiaments fonamentals per a la competitivitat futura de l'economia catalana.