Carles Puigdemont es mostra envalentit després d'obtenir una amnistia que, a tenor dels seus fets i paraules, resulta —com a mínim— immerescuda i injustificable.
"No em penedeixo de res". Així de clar ho reconeix l'expresident de la Generalitat, fugit de la justícia pel referèndum il·legal i la declaració unilateral d'independència de Catalunya d'octubre de 2017, en una entrevista publicada aquest diumenge a The Sunday Times.
En la mateixa, el líder de Junts es mostra, a més, desafiant opinant sobre altres qüestions de l'actualitat espanyola. En concret, sobre l'assalt de la frontera de Ceuta per part de desenes de milers de persones procedents del Marroc a finals del passat juliol.
Llunys de solidaritzar-se amb la ciutadania ceutí, el pròfug arriba a qualificar de "colònies" aquesta ciutat i la seva veïna Melilla en preguntar-se "quin sentit té per a un país de la Unió Europea tenir dues colònies o dues ciutats al Marroc?". I, no content amb això, suggereix un "referèndum d'autodeterminació" per a ambdues. "Però Espanya no ho farà. Perquè els fa por que també demanem un referèndum", etziba a continuació.
Les paraules de Puigdemont descriuen per si mateixes el personatge. No només per la seva manca de penediment —que ja seria suficient per no concedir-li una impunitat guanyada només per l'interès de l'actual Govern socialista a mantenir-se al poder—, sinó pel seu extraordinari desconeixement de la història. Anomenar Ceuta i Melilla "colònies" és una altra ofensa més a l'Estat que evidencia la seva ignorància, la seva mala fe, o totes dues coses alhora.
