La confiança és un dels intangibles de més valor al mercat i en l'àmbit empresarial. Més enllà dels resultats i, en general, dels fonamentals, les companyies emeten senyals sobre la seva trajectòria, present i, sobretot, futur que els inversors solen captar amb una inusitada habilitat.
D'aquí que la manera escollida per Santiveri per refinançar el seu deute bancari hagi xocat frontalment contra aquests preceptes. I ha portat no pocs a pensar que la seva situació és una mica preocupant. Bé és cert que la ja centenària fabricant de productes dietètics està al corrent dels seus pagaments. I que ha tirat endavant el procés d'homologació. Però aquest també ha posat sobre la taula la contestació del sector financer a aquesta fórmula.
Tampoc contribueix a la tranquil·litat i la confiança la sortida del capital fa tres anys d'una de les branques familiars, els membres de la qual aglutinaven un 40% de l'accionariat. Ni que es presentés al jutjat del Mercantil amb una "possibilitat d'insolvència" que es va transformar setmanes després en "insolvència imminent".
Al llarg de quatre generacions, Santiveri ha estat un referent dels aliments dietètics. Els efectes de les turbulències geopolítiques dels darrers anys han generat tensions als comptes i la tresoreria de la companyia, que probablement no ha escollit el millor moment per implementar canvis profunds; en aquells moments en què la prudència aconsella nedar i guardar la roba. Si més no, l'episodi de l'homologació del deute ha generat un soroll a totes llums evitable. Excepte que l'escenari sigui realment preocupant.