Cal deixar clar d'entrada que el partit de Sílvia Orriols té tant dret com qualsevol altre a celebrar actes per la Diada, i que els autodenominats antifeixistes que s'han manifestat al Fossar de les Moreres en contra seva són tan intolerants com el discurs que critiquen.
Tanmateix, malgrat l'aire heroic que s'ha volgut donar, el discurs de la líder d'Aliança Catalana va recórrer al pitjor populisme, que ja se sap que és el recurs dels polítics mediocres.
Orriols va parlar de la “traïdoria” dels líders del procés per la “desnacionalització” de Catalunya —la revolució devora els seus fills—, de “casta política”, de tornar a suposats temps gloriosos del passat… En definitiva, el pitjor del nacionalisme processista, però, si cal, encara més radicalitzat, excloent i antiquat.
Un discurs que ens recorda que la famosa frase de Karl Marx també es pot aplicar al procés: “La història ocorre dues vegades: la primera, com una gran tragèdia, i la segona, com una miserable farsa”.
