Els recels de Junts i la seva exigència que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, detalli el cost i els protocols de seguretat de la seva visita oficial a Ucraïna d'aquest dijous i divendres posa sobre la taula el debat entre la necessària rendició de comptes i el mer càlcul polític per desgastar l'adversari.
Fiscalitzar la despesa pública és, òbviament, necessari i obligatori per part de tothom. Però el zel mostrat aquesta vegada per part del grup municipal postconvergent que encapçala Jordi Martí Galbis envers una missió de solidaritat amb un país en guerra indueix a pensar que el seu interès és més partidista que una altra cosa.
El compromís internacional de Barcelona amb la defensa de la democràcia a Europa exigeix una certa altura de mires institucional. Reduir la visita diplomàtica a Kíiv a un motiu de disputa per raons comptables danya la credibilitat de la política entre la ciutadania. I, de passada, ressuscita les ombres dels antics flirtejos del líder de Junts —el pròfug Carles Puigdemont— i diversos dels seus col·laboradors amb Rússia en els anys àlgids del procés independentista.
