La irrupció de partits com Aliança Catalana ha donat ales a que una bona part de l'independentisme exhibeixi cada cop de forma més oberta i desacomplexada el seu ideari etnicista, identitari i excloent.
És el cas, per exemple, del jove politòleg, historiador i influencer català Frederic J. Porta, que els darrers dies ha estat notícia per defensar la violència com a forma per separar Catalunya de la resta d'Espanya, i per reivindicar la creació d'un Exèrcit català.
Segons aquest suposat intel·lectual, la secessió arribarà a base de trets. "Sí. Com s'aconsegueix, si no?", ha respost en ser preguntat al respecte en una entrevista a un digital afí al nacionalisme, en la qual es mostra escèptic sobre la possibilitat d'assolir un acord pacífic amb l'"Estat espanyol". "Ho dubto moltíssim. Jo plantejo el que sigui per la independència", afegeix.
Dels postulats ultranacionalistes de Porta en dona compte també el seu rebuig al bilingüisme cooficial i majoritari de la ciutadania catalana —que titlla d'"anomalia", en considerar que només s'hauria de parlar en català—, i a la immigració espanyola arribada durant el franquisme, que li sembla una "tragèdia". "Ens van alterar la composició demogràfica del nostre país", sosté en una altra publicació recent.
En definitiva, un ideari hispanòfob, intolerant i ranci que, si bé sempre ha estat present en el nacionalisme, cada cop s'expressa de manera més oberta i desacomplexada.
Que un perfil d'aquest calibre estigui al capdavant de capçaleres com la Revista de Catalunya, fundi plataformes de pensament i exerceixi llocs d'investigació en universitats catalanes resulta incomprensible en un Estat democràtic. Legitimar la via de les armes i la fractura social des de tribunes de prestigi finançades o subvencionades representa una degradació preocupant de la vida pública, i un pas perillós cap a la normalització del fanatisme.
