Deia Winston Churchill que els adversaris els tenia a la banqueta de davant; els enemics, darrere. El cas de Marc Puigtió representa el pitjor de la política. El candidat d'Esquerra a Girona s'ha vist forçat a dimitir després que s'hagin filtrat uns àudios en què reconeixia sense embuts la seva intenció de "fer fora a tots" els seus companys per quedar-se amb l'agrupació local i aprofitar els recursos del partit.
A Elisenda Alamany, secretària general d'ERC, l'escàndol li explota directament a les mans: tot just dos mesos després de passejar somrient amb ell per la ciutat per avalar la seva candidatura.
La renúncia de Puigtió no esborra la vergonya: deixa al descobert la rerebotiga d'una formació on la purga i la traveta cotitzen a l'alça. Una poma podrida n'hi ha a tot arreu. El problema per a Alamany és demostrar que el seu radar polític està capacitat per encertar ara amb una neteja.
