Quan el mateix Govern concedeix un indult parcial que beneficia de manera inequívoca Laura Borràs, el que seria d’esperar hauria estat un mínim de decòrum. Tanmateix, Francesc de Dalmases ha preferit desplegar un espectacle de contorsionisme polític per no renunciar a la tesi de la persecució judicial i el lawfare.
En un extens missatge a X —on ni tan sols concedeix la majúscula que li correspon a "espanya"—, el diputat de Junts qualifica de "coherència magistral" la postura de l’expresidenta del Parlament. Ignorant deliberadament la condemna per prevaricació i falsedat en fraccionar contractes públics per a un amic a la Institució de les Lletres Catalanes, Dalmases revisteix el cas d’èpica patriòtica i sosté que aquesta "victòria" no deu res a cap decisió espanyola.
Resulta cridaner que dos dirigents vinguts a menys —un diputat que va dimitir com a vicepresident del partit esquitxat per les seves intimidacions a periodistes i una política inhabilitada per a la funció pública— pretenguin impartir lliçons. Negar que la clemència procedeix del mateix Estat que denigren signa un enèsim exercici de pirueta ideològica on el relat sempre pretén prevaldre sobre la realitat.