Per a molts occidentals, la Índia mil·lenària és un centre espiritual de molts bemolls, però la corrupció, política i de tota mena, s’expandeix per aquell enorme país de la mateixa manera i amb la mateixa velocitat que als països impurs com el nostre. D’això sembla ser-ne conscient el jove Abhijeet Dipke (Aurangabad, 1995), il·lustre membre de la Generació Z local que s’ha convertit en un referent, sobretot juvenil, per a aquells que pensen que alguna cosa fa pudor de podrit al país de Gandhi.
Tot va començar com una broma. El ministre d’educació, Surya Kant (no relacionat amb el cèlebre filòsof alemany), va sortir per televisió i va renyar les masses juvenils del país, assegurant que eren una colla de ganduls i dropouts sense ganes d’estudiar i treballar, motiu pel qual les va comparar amb les paneroles. El senyor Dipke s’hi va sentir al·ludit i, després de llençar-se a Twitter, va escriure: “I si totes les paneroles s’unissin?”. El seu tuit va ser llegit massivament, tot i no ser conegut, i va donar origen a un compte paròdia a nom del Cockroach Janta Party (Partit de les Paneroles), que es dedicava a criticar el govern i a exigir reformes educatives i socials.
Hi va haver qui no es va prendre com una broma això del partit de les paneroles, i el senyor Dipke va començar a rebre amenaces i més d’una maniobra governamental perquè desistís de la seva actitud insurrecta i còmica, tot i que no se sap quina de les dues vessants de la seva iniciativa molestava més (jo diria que la còmica: l’humor és una arma fonamental per execrar els teus adversaris, com vaig comprovar en els temps del prusés). Però els atacs només van servir perquè l’amic Abhijeet es prengués les seves bromes més seriosament i anunciés la creació d’un nou partit polític (tot i que ell prefereix considerar-ho una plataforma de protesta).
Entre la broma i el partit, el senyor Dipke va passar una llarga temporada als Estats Units, on es va llicenciar a la universitat de Boston, on devia aprendre algunes tàctiques polítiques d’interès. Continua demanant la dimissió del ministre d’Educació, a qui responsabilitza d’unes filtracions d’exàmens per als fills de famílies acomodades, i amenaçant de reüll la presidència de Nerendra Modi, que no li sembla un polític excessivament net. Encara que el Cockroach Janta Party encara sembli una amenaça llunyana per a l’Indian Way of Life, el cert és que el nostre home acumula vint-i-dos milions de seguidors a les xarxes i va guanyant influència, sobretot a Nova Delhi.
No se sap res del seu component espiritual, però tampoc no pretén ser un gurú, sinó una mena de portaveu de la joventut que, en gran part, se sent ignorada per l’administració, quan no insultada i acusada de ganduleria.
