La intenció de l'alcalde de Cabrera de Mar, Òscar Fernández (Junts), de reforçar la seguretat al municipi mereix, en principi, una valoració positiva.
Reforçar la seguretat d'un municipi sempre hauria de ser una bona notícia. Els veïns tenen dret a exigir carrers segurs i els alcaldes tenen l'obligació de buscar fórmules per millorar la convivència.
En aquest objectiu, tota iniciativa és legítima si s'ajusta a la llei i respon amb honestedat a les expectatives generades.
El problema sorgeix quan es difuminen les fronteres entre unes figures professionals i altres. Els agents cívics desenvolupen una tasca valuosa: informen, medien en conflictes veïnals, fomenten el civisme i col·laboren amb els serveis municipals.
Però no són policies ni vigilants de seguretat, ni poden assumir funcions per a les quals la legislació no els habilita.
Presentar-los com un reforç de la seguretat pot generar una percepció equivocada entre la ciutadania i, el que és més preocupant, acabar traslladant a aquests treballadors una pressió que no els correspon.
Perquè quan un veí creu que qui porta un xalec municipal està per intervenir davant un problema de seguretat, les expectatives deixen de coincidir amb la realitat.
A això s'hi suma el recent toc d'atenció de Inspecció de Treball, que ha constatat deficiències bàsiques en matèria de prevenció de riscos laborals.
Si una administració pública exigeix el compliment de la normativa a empreses i ciutadans, ha de ser la primera a donar exemple. No n'hi ha prou amb crear noves figures laborals; també cal garantir la seva formació, avaluar els seus riscos i protegir la seva salut conforme exigeix la llei.
La seguretat mereix inversions, planificació i professionals qualificats. I quan l'aposta passa per reforçar el civisme, convé explicar-ho amb claredat.
Perquè millorar la convivència és un objectiu tan legítim com reforçar la seguretat, però confondre ambdós conceptes només alimenta falses expectatives i acaba perjudicant aquells que menys responsabilitat tenen: els mateixos treballadors.
