L’última Memòria Econòmica de Catalunya encerta en assenyalar que el creixement macroeconòmic de Catalunya (un 2,7% del PIB) corre el risc d’asfixiar-se si no es soluciona el drama habitacional. Posar sobre la taula la dada objectiva d’un dèficit estructural de 142.000 pisos és un exercici de realisme imprescindible.
Així ho han evidenciat el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, i la directora de l’estudi, Carme Poveda, davall la mirada del president de la Generalitat, Salvador Illa, i la del Parlament, Josep Rull.
L’informe ha sabut connectar de manera directa l’emergència social de l’habitatge amb la competitivitat empresarial, advertint que la manca de pisos assequibles pot convertir-se en un fre sever per atreure i retenir el talent que les empreses necessiten.
Tot i que les dades macroeconòmiques són positives —amb un creixement del PIB del 2,7% que duplica la mitjana europea—, el líder de les cambres ha advertit amb encert que aquest motor corre el risc de gripar-se. El motiu és clar: l’alarmant manca d’oferta residencial.
Santacreu ha desmuntat el mite que l’habitatge és un problema exclusivament social. Ha demostrat que és un obstacle empresarial directe, atès que les companyies catalanes troben serioses dificultats per atreure i retenir talent perquè els professionals no troben allotjament a preus raonables.
Llunys de limitar-se a la queixa, ha fet una crida estratègica a la col·laboració públic-privada per agilitzar els tràmits urbanístics, alliberar sòl i augmentar la construcció d’habitatge assequible.
