Illa i Santacreu fixen el drama de l'habitatge com a assignatura pendent per blindar l'economia catalana
Les cambres de comerç certifiquen que Catalunya creix de manera més equilibrada des del 2023 i que arrossega un dèficit de 142.000 pisos, factor clau per a la captació i retenció del talent
Més informació: El Govern defensa desvincular la competitivitat de les hores de treball: "La conciliació és un factor de present i futur"
Notícies relacionades
La recepta és clara: resoldre el drama de l'habitatge per blindar la millora de l'economia catalana. El Consell General de Cambres de Catalunya ha presentat aquest dijous la seva memòria econòmica anual, amb xifres que certifiquen el creixement econòmic del territori en termes de productivitat i que aquest es reparteix millor entre la ciutadania.
Catalunya ofereix un creixement més equilibrat des del 2023 que en etapes anteriors, segons les conclusions ofertes per la directora de l'estudi, Carme Poveda. El Producte Interior Brut (PIB) va créixer l'any passat un 2,7%, alhora que la mateixa taxa per càpita ho va fer en un 1,6% malgrat l'augment demogràfic.
Creixement equilibrat
Un rendiment que se situa per sobre de la mitjana europea (el PIB de la zona euro va augmentar un 1,1%) i molt per sobre d'Alemanya, França i Itàlia (per sota de l'1%). Així mateix, la productivitat dels treballadors catalans va pujar un 1,1% i la ràtio d'hores treballades per població, un 0,5%.
Tot això anticipa "l'inici d'un període de creixement més equilibrat i menys dependent del factor treball", en paraules de Poveda. "El balanç és positiu perquè el creixement no s'ha basat en l'increment de l'ocupació, sinó també de la productivitat", ha celebrat la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya 2025.
L'advertència de la Cambra
Tot i la bona cara que mostren les dades macroeconòmiques, el president del Consell General de Cambres de Barcelona, Josep Santacreu, ha urgit a augmentar el parc d'habitatge per "garantir la captació i la retenció del talent", al qual s'ha referit com a "factor clau per a la competitivitat del país".
"Aquest optimisme no ens ha de desviar dels reptes que tenim: la manca d'habitatge digne i accessible afecta tota la ciutadania i especialment els col·lectius més vulnerables", ha dit Santacreu, advertint que "si aspirem a una economia del benestar, hem d'abordar l'impuls de l'habitatge".
En aquest sentit, el que més limita l'activitat dels negocis a Catalunya és la manca de personal qualificat. Avui, més empreses que mai (el 38%) reporten aquest problema, encara més acusat per al sector de la construcció i de l'hostaleria (62% i 50% respectivament).
El president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, durant la celebració de l'acte de presentació oficial de la "Memòria Econòmica de Catalunya 2025", a 25 de juny de 2026, a Barcelona
Falten 142.000 habitatges
Precisament les cambres catalanes de comerç han llançat un monogràfic sobre el drama de l'habitatge, amb nou articles d'experts que han calculat que Catalunya arrossega un dèficit de 142.000 pisos.
El desajust entre l'oferta i la demanda és "estructural" i sacseja les quatre províncies catalanes amb un encariment sostingut dels preus. Una inflació que també es trasllada al lloguer, sent pràcticament l'única opció per a aquelles famílies que no es poden permetre la compra d'un immoble.
En aquest sentit, una de cada quatre famílies amb fills i una de cada dues de tipus monoparental es troben en risc de pobresa, cosa que coincideix amb una congelació del salari real --el sou mitjà descomptat de la inflació roman estancat des de 2021-- i amb una forta pujada del 30% del preu dels aliments en el mateix període.
Els esforços del Govern
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recollit el guant de les conclusions compartides avui pel Consell General de Cambres de Catalunya, garantint que els esforços del Govern socialista segueixen "la mateixa direcció".
El dirigent ha esmentat el pla per a la construcció de 50.000 habitatges de protecció oficial i la mobilització de sòl per a l'edificació de 210.000 pisos, el 40% d'ells públics. També el programa de préstecs per ajudar en l'emancipació de 600.000 catalans fins a 40 anys, la retallada de terminis de la construcció i l'aplicació de la Llei d'Habitatge per a la contenció de preus.
"És la política més ambiciosa de qualsevol comunitat espanyola a Espanya", ha defensat Illa, davant representants del món econòmic català i acompanyat per altres membres del seu Govern, com els consellers d'Economia i Finances, Alícia Romero, d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, i d'Igualtat i Feminismes, Eva Menor.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la celebració de l'acte de presentació oficial de la "Memòria Econòmica de Catalunya 2025", a 25 de juny de 2026, a Barcelona
"La situació és molt bona"
Per al president, els reptes descrits en la presentació de la memòria són "el millor estímul" per continuar millorant la situació econòmica de Catalunya, a la qual s'ha referit com a "bona" i fins i tot "molt bona, sense por d'exagerar, o almenys s'hi acosta".
En aquest sentit, ha assenyalat que "el creixement per si sol no resol les desigualtats" i ha elogiat el resultat del seu model de "prosperitat compartida", ja que l'increment del PIB per càpita s'ha produït a les quatre províncies del territori.
"Aquest bon moment no ha caigut del cel", segons el dirigent, per al qual el creixement econòmic no es produeix sense la confiança de la ciutadania, l'estabilitat institucional, la col·laboració entre governs i l'"ambició". Una ambició que impulsa les esmentades polítiques d'habitatge, així com l'ampliació de l'aeroport i les seves missions institucionals a la Xina i a Califòrnia, ha dit.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i els consellers d'Economia, Alicia Romero, d'Empresa i Treball, Miquel Samper, i d'Igualtat i Feminismes, Eva Menor
Més empreses grans, que paguen més
Tot i l'estancament del salari real dels catalans, el nombre de grans empreses, caracteritzades per una major productivitat i sous entorn d'un 30% més alts que les pimes, ha assolit la xifra màxima històrica de 3.156. No obstant això, en comparació amb altres països europeus, la dimensió mitjana del teixit empresarial català continua sent inferior, la qual cosa limita el potencial de creixement.
En aquest context, la Memòria Econòmica de Catalunya no només recomana incrementar el parc d'habitatge, sinó també impulsar la dimensió del teixit empresarial, alinear l'oferta i la demanda de treball i reforçar la inversió empresarial en R+D, especialment després que els fons europeus hagin desincentivat les empreses els darrers anys.
