La pluja no es pot controlar. La comunicació amb desenes de milers de persones que han pagat més de 100 euros per una entrada, sí. I aquí és on el Primavera Sound va tornar a ensopegar amb una pedra que ja coneixia.
Alfonso Lanza dirigeix un dels festivals més prestigiosos d'Europa, una maquinària que presumeix d'excel·lència organitzativa i capacitat per anticipar qualsevol detall. Per això resulta difícil entendre que, davant una previsió meteorològica adversa coneguda des d'hores abans, milers d'assistents es trobessin atrapats entre missatges contradictoris, accessos tancats, desallotjaments mal explicats i comunicats que arribaven tard o a través de xarxes socials quan la incertesa ja s'havia instal·lat al recinte.
Ningú discuteix que la seguretat ha de prevaler sobre qualsevol concert. Si les condicions feien impossible celebrar les actuacions de Massive Attack, Doja Cat o Bad Gyal, la cancel·lació era la decisió correcta. El que genera malestar no és tant el què, sinó el com. Durant hores, bona part del públic no va saber si estava sent evacuat, si podia tornar a entrar, si els concerts seguien en peu o si el festival havia acabat per a ells.
L'escena descrita pels assistents —més policia que informació, més rumors que explicacions— no encaixa amb un esdeveniment que mou milions d'euros i que aspira a competir amb els grans festivals internacionals. Encara menys quan el mateix Primavera havia advertit durant el dia de l'arribada de pluges i vent i que, per tant, fins i tot recomanaven portar un impermeable i mitjons de recanvi.
L'organització ha anunciat la devolució de les entrades de dia i ha defensat que va actuar conforme als protocols de seguretat. Probablement sigui cert. Però complir el protocol no eximeix de retre comptes sobre una gestió comunicativa que va deixar milers de persones desorientades durant hores. En un festival d'aquestes dimensions, l'experiència del públic no acaba a l'escenari: també depèn que algú li expliqui què està passant quan les coses es torcen.