El rebuig del professorat al nou acord educatiu de Catalunya en la consulta promoguda pel sindicat majoritari Ustec suposa un contratemps polític evident per a Esther Niubó. Tot i així, la consellera del ram ha optat per mantenir l'acord.
Luny d'interpretar el vot negatiu com una invitació a tornar a la casella de sortida, Educació ha decidit preservar unes millores que continuen comptant amb el suport de quatre dels cinc sindicats presents a la mesa sectorial, i que mobilitzen recursos inèdits per al sistema educatiu català.
La postura remarca que els acords assolits després de mesos de negociació tenen valor per si mateixos i no poden dependre de cada canvi de vent. És una posició incòmoda de defensar, perquè queda exposada tant davant de qui considera insuficients les mesures com davant de qui rebutja qualsevol concessió addicional.
L'educació catalana acumula anys de desgast, infrafinançament i reformes a mig fer. Per això resulta rellevant que, per una vegada, el debat no giri únicament al voltant de les vagues o els bloquejos, sinó també de com traduir una negociació en mesures concretes. En aquest cas, en un acord que mobilitza 726 milions d'euros addicionals, eleva els salaris docents fins a 450 euros bruts al mes, preveu la incorporació de més de 6.400 professionals per a l'escola inclusiva, la creació de 5.000 noves places i una reducció progressiva de les ràtios.
L'acord difícilment resoldrà per si sol els problemes estructurals del sistema. Però representa un dels majors esforços recents per reforçar l'escola pública i reconèixer la feina dels seus professionals.
