Alberto Núñez Feijóo sabia que podia estar davant dels seus últims dies al Cercle d'Economia com a cap de l'oposició, tant si era per bé com per mal, i així s'ho va preparar.
No comptava que Jordi Turull li diria al matí que, si vol el suport de Junts per a una moció de censura instrumental, que és el seu desig des que va començar la legislatura, ha d'anar a Waterloo a negociar-la amb Carles Puigdemont, sense intermediaris.
Aquest desafiament no va impedir la bona sintonia del dirigent del PP amb els empresaris en matèries com la fiscalitat, l'habitatge, la seguretat o la immigració. I també que, en general, posessin bona nota al seu discurs.
Però, al final, va tornar a deixar una sensació agredolça entre l'empresariat català. I no només per no donar suport al nou model de finançament que el Cercle d'Economia anhela. La sensació generalitzada va ser que al gallec li costa connectar amb Catalunya.
Mentrestant, i n'és una prova, Feijóo no aconsegueix entendre com l'elit empresarial està relativament còmoda amb Pedro Sánchez.
D'aquí que fes l'equiparació condescendent entre l'actual Govern i una empresa fallida, o que tractés els presents al Palau de Congressos de Catalunya com si tots fossin de Junts i cap d'ells volgués, en el fons, donar suport a un canvi de govern.
Errors que es repeteixen i sensació agredolça en el dia de Feijóo, tot i que aquest ja se sentís president davant les dificultats de l'actual Executiu i totes les enquestes a favor.