Barcelona 'noir'
Si la estranya caiguda de l'empresari tèxtil Isak Andic, fundador de la exitosa marca Mango, hagués tingut lloc als Estats Units, ja hauríem llegit un llarg article al respecte a Vanity Fair, on els agraden molt les morts sospitoses en el món dels rics.
Igualment, algú hauria començat a escriure un llibre al respecte. Però Barcelona no és Nova York, i al màxim que podem aspirar és que Carles Porta elabore un dels seus documentals de True Crime perquè el veiem a TV3 o en alguna plataforma de streaming.
Sé que això pot sonar frívol quan el fill del difunt, Jonathan, s'està jugant una llarga estada a la presó per un crim que diu no haver comès, atès que el del seu pare, la caiguda a la muntanya de Montserrat, va ser, segons ell, un accident.
En aquests moments, ningú, a excepció de Jonathan, sap què va passar aquell dia d'excursió montserratina. Els Mossos d'Esquadra sospiten d'ell perquè no els quadra la possibilitat d'una caiguda fortuïta.
Jonathan contraataca posant verds als Mossos i dient que el seu pare tenia certa tendència a caure (aporta un vídeo gravat a Barcelona on se'l veu ensopegant davant l'entrada d'un edifici).
Familiars i amics d'Andic Jr. no es posen d'acord pel que fa a la relació entre pare i fill. Segons uns, es portaven a matar (sobretot, des que el primer va arrabassar al segon la vicepresidència de la companyia per insatisfacció davant la seva gestió). Segons altres, la relació era excel·lent. L'esposa de Jonathan, mentrestant, ha tancat els seus comptes d'influencer i no diu ni piu (segons les males llengües, hauria estat subornada pel seu marit, però no hi ha proves concloents de la transacció).
Segons aquestes mateixes males llengües, Jonathan estaria molt emprenyat amb el seu pare a causa de la intenció d'aquest de deixar una bona part de la seva fortuna a una obra benèfica (és a dir, llevant-li diners de l'herència).
Igualment, Andic Jr. tampoc estaria d'acord amb la xifra que li hauria de tocar a la segona esposa del seu pare i madrastra seva.
![Una imagen tomada el 14 de diciembre de 2024 durante la inspección ocular de los Mossos d'Esquadra del lugar desde donde Isak Andic fue presuntamente empujado.](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/22\/actualitat\/1003742763948_16121151_320x180.jpg"])
Si Jonathan Andic és innocent, tot aquest embolic no li deu fer cap gràcia, però es tracta d'una d'aquestes històries que contenen tots els elements necessaris per a una crònica negra d'alt copet.
Fins ara, els barcelonins ens hem hagut de conformar amb el crim de la Guàrdia Urbana i la seva autora demostrada, la tan atractiva com tòxica Rosa Peral, femme fatale de barriada que s'ha convertit en la reclusa més conflictiva de Catalunya: ja hem perdut el compte de les vegades que l'han canviada de trullo a causa de les batusses que organitza a cada institució.
Culpable o innocent, Jonathan Andic aporta un glamur que fins ara no es veia enlloc. Espero que es demostri la seva innocència o la seva culpabilitat. I després voldré llegir un llarg article al respecte a Vanity Fair, encara que només surti a l'edició espanyola.
