El rei del Món
Qui ens havia de dir que arribaria el moment en què un tipus que canta en castellà es convertiria en el músic pop més famós de la galàxia?
En un món dominat per la música en anglès, pensar que algú que ho fes en castellà (o una cosa semblant) s'imposaria a absolutament tota la competència urbi et orbi era com retrocedir als còmics futuristes de Diego Valor, quan la lluita contra els extraterrestres la dirigien un espanyol (Valor), un francès (Laffitte) i un portuguès (Portolés) des de l'astroport d'Alcalá de Henares. El màxim a què havíem arribat era al (relatiu) triomf internacional de Raphael i Julio Iglesias, o a bombes esporàdiques com la Macarena de Los del Río o l'Aserejé de Las Ketchup, o a un one hit wonder com el Black is black de Los Bravos.
L'home que ha aconseguit tal gesta és un porto-riqueny que es fa dir Bad Bunny i que ahir va celebrar a Madrid el primer dels seus deu concerts a la capital del regne.
Deu concerts són molts concerts, però ja està tot el paper venut i s'espera que el personal surti tan content com de les actuacions a Barcelona, primera ciutat que va trepitjar el nostre home a l'inici de la seva gira Hauria d'haver fet més fotos Tour. Si li afegim al porto-riqueny la nostra Rosalía (l'orgull de Sant Esteve Ses Rovires), tindrem que dues de les majors estrelles actuals s'expressen en castellà i triomfen a tot el món. Hi insisteixo: això no havia passat mai.
Personalment, hauria preferit que arribés a la fama global el meu amic Jaume Sisa però, com va dir el torero, el que no pot ser, no pot ser, i a més és impossible.
M'alegro per Bad Bunny, encara que el seu èxit coincideixi amb el trànsit d'una de les persones que més ha fet per la llengua castellana, José Manuel Blecua, a qui alguns amics afortunats van tenir com a professor a la Universitat de Barcelona mentre jo aguantava una colla d'indocumentats a la facultat de Periodisme de Bellaterra. A la seva manera, molt més popular i rendible, Bad Bunny també fa molt per la llengua castellana (o una cosa semblant).
![José Manuel Blecua, en 2023](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/30\/actualitat\/1003742766083_16146150_320x180.jpg"])
M'agrada la música de Bad Bunny? Doncs la veritat és que no sé gaire bé què respondre'm a mi mateix. Musicalment, prefereixo la salsa d'Héctor Lavoe i Willie Colón. Pel que fa a les lletres, em passa el mateix que a Donald Trump, que no les entenc gaire bé. Però no penso fer de carcamal i llançar-me a assegurar que, per música bona, la de la meva joventut. Ho penso, però intento no dir-ho (se m'ha escapat).
No hi ha res pitjor que maleir el reggaeton i acusar-lo d'haver acabat amb el noble rock & roll (entre altres motius, perquè no és veritat: d'això ja se'n van encarregar U2 i Coldplay). Mai m'he comprat un disc de Bad Bunny, però si a la gent li agrada, endavant amb els fanals. Jo, mentrestant, em dedico a omplir buits dels anys 60, fent-me amb discos de grups als quals mai vaig prestar atenció i escoltant-los a casa sense molestar ningú.
Hi ha perspectives pitjors per a la música pop que estar dominada per Bad Bunny. Ara no se m'acut cap, però si em donen una mica de temps, segur que me'n venen al cap.
