El Banc Sabadell està d'enhorabona. Les seves accions cotitzen als preus més elevats en gairebé dues dècades. Caldria remuntar-se als inicis de la passada crisi financera per trobar els títols de l'entitat per sobre de 3,48 euros. La seva capitalització borsària ja supera els 17.500 milions d'euros. Fet, aquest sí, inèdit.
No és casual l'impuls de l'entitat en els darrers dies. Per al final de la setmana està previst un fet històric en la seva dilatada trajectòria de gairebé 150 anys: el repartiment de ni més ni menys que 2.500 milions d'euros, en forma de dividend extraordinari per l'exitosa venda del britànic TSB. Com si es tractés d'una superproducció cinematogràfica, ningú s'ho ha volgut perdre.
Molt lluny han estat de complir-se els auguris que parlaven d'un desplomament del banc en el cas que l'OPA del BBVA no tirés endavant. El temps no ha trigat a demostrar que la brillant trajectòria a borsa del Sabadell no es sostenia en una oferta, per altra banda hostil i que fins i tot el mercat va acabar donant per superada fins a l'estirada final del potencial comprador en forma de millora.
El valor borsari del Sabadell, comptant amb la reinversió dels dividends, s'ha multiplicat per 12 en poc més de cinc anys. Justament el doble que la mitjana dels bancs espanyols. I quatre vegades més que la mitjana dels títols que integren l'Ibex 35. Xifres molt gruixudes per ser atribuïdes a un episodi concret, a una ocasió puntual. Més aviat semblen ser el fruit d'una gestió encertada, una política de riscos adequada… i, no menys important, una especial cura pel client i l'accionista. Figures que, en el cas del Sabadell, són especialment coincidents.
