Aquest mes de maig s'han complert 15 anys de les protestes dels indignats del 15-M, un moviment popular crític amb les retallades del Govern i la Generalitat i que va acabar servint a alguns dels seus activistes per fer el salt a la política.
Va ser el cas dels dirigents de Podemos —començant pel seu líder, Pablo Iglesias—, partit al qual, amb el temps, s'acabaria sumant Albano Dante Fachin. L'argentí, igual que la seva parella Marta Sibina, va saber capitalitzar la notorietat que la seva modesta revista Cafèambllet va adquirir entre l'esquerra alternativa a Catalunya.
Els seus articles crítics amb la corrupció de CiU —especialment, en l'àmbit sanitari—, la banca, les empreses de l'Ibex i els mitjans de comunicació de masses els van catapultar a la primera línia política. A ell, com a diputat al Parlament dins de la coalició CSQEP, en la convulsa legislatura que va acabar amb la DUI de l'octubre de 2017; i a ella, com a diputada al Congrés des de 2016 fins a 2019.
Els seus fugaços periples parlamentaris, però, van derivar en una defensa oberta de l'independentisme que poc o res tenia a veure amb qui els havia votat. Com ja es va veure, per exemple, amb la defensa que Dante va fer del referèndum il·legal i unilateral de secessió de l'1-O, i el seu enfrontament amb la resta del seu grup a la Cambra catalana.
Després de perdre els seus escons, tots dos van continuar el seu activisme des d'una nova publicació digital: Octuvre. Un mitjà que manté punts en comú amb el ja desaparegut Cafèambllet, encara que —a diferència d'aquest darrer— fortament marcat també pel nacionalisme radical. I en això segueixen, ara comptant amb les simpaties d'alguns d'aquells que, en el passat, els denigraven des de l'espai postconvergent, com la tertuliana Pilar Rahola.
