El diputat de Más Madrid Emilio Delgado Orgaz (Madrid, 1976) sembla disposat a fer-se conèixer a qualsevol preu. D'aquí el seu duet (còmic?) amb Gabriel Rufián de cara a encapçalar una possible aliança de totes les esquerres a l'esquerra del PSOE (de la qual no se n'ha tornat a saber res, per cert, entre la poca gràcia que li va fer la cosa a Mónica García, la favorita de tots els metges d'Espanya, i a la direcció d'ERC, que gairebé va estar a punt de desfer-se de l'orgull de Santa Coloma).
I d'aquí, també, les declaracions que va deixant anar amb una certa freqüència per distingir-se de la resta del seu ramat. Fa uns mesos se li va acudir dir que sí, que cal avançar en el reconeixement dels drets de les persones humanes LGTBIQ+, però sense descuidar els heterosexuals de tota la vida, que també són criatures del Senyor.
La veritat és que em va semblar molt raonable el que va dir, però se li va tirar a sobre la ferotge Carla Antonelli, sempre a l'aguait per captar qualsevol mostra de LGTBI fòbia, i va haver de plegar veles i demanar disculpes com si hagués ofès algú.
Recentment, el senyor Delgado ha tingut un nou pronunciament que també ha fet córrer una mica de tinta. Es queixava l'home (no sense raó) del creixement exponencial a Espanya de l'evangelisme trumpista, contra el qual calia prendre mesures, segons ell, per frenar el que considera (i jo amb ell) una colla de cantamanyanes místics que, si et descuides, t'han fotut la cartera.
Es centrava Delgado, concretament, en els predicadors evangèlics que, pel que sembla, han pres el metro de Madrid per fer proselitisme i que s'estan convertint, als seus ulls, en una plaga. El problema de la proposta de Delgado és que es queda curta.
Prendre-la amb els evangèlics i deixar que la resta de pesats subterranis segueixin donant la llauna pot ser pres per l'Antonelli de torn (o per mi mateix) com una mesura contra un col·lectiu en concret, la qual cosa, amb la legislació vigent, podria ser considerada un delicte d'odi i una discriminació per motius religiosos.
El metro de les grans ciutats fa anys que és el teatre d'operacions de tota mena d'atorradors, borratxos, lladres, pidolaires, pseudo músics de carrer, pervertits sexuals i altres elements antisocials.
En aquest sentit, els evangèlics són només un perill més dels molts als quals s'exposa el ciutadà mitjà quan s'endinsa en l'inframón urbà. O acabem amb tots els pesats que infesten el metro o deixem que tot segueixi com fins ara. El que no podem fer és triar un col·lectiu en concret i fer-lo pagar per tots.
En qualsevol cas, aquestes ideotes no ajudaran el senyor Delgado a imposar-se a Rufián en els seus plans de dominació de l'esquerra nacional. Ni tan sols a recuperar la simpatia de Mónica García. De totes maneres, quedo a l'espera de la següent perquè, ho reconec, Emilio Delgado em dóna vidilla.
