Ja he perdut el compte de les vegades que han canviat de presó a Rosa Peral a causa de les baralles que organitza i el mal rotllo que crea al seu voltant.
La principal protagonista del conegut crim de la Guàrdia Urbana (va fer que el seu amant eliminés el seu xicot i que semblés que el responsable era el seu marit, ho recordeu?) s'està consagrant com la reclusa més problemàtica de Catalunya.
Després de veure que no colava la seva presumpció d'innocència, sembla que s'ha proposat amargar la vida dels seus carcellers fins a límits mai coneguts.
Ara me l'han canviada de trena perquè es va descobrir que estava planejant un atac contra una funcionària que li queia especialment malament. I caure-li malament a la Rosa sempre ha equivalgut a jugar-se la vida.
I si no, que l'hi preguntin a aquell ciutadà a qui va intentar executar des del taleg per persona interposada, recorrent a uns sicaris (també se'n va lliurar perquè la policia es va assabentar a temps del destí que se li havia reservat, però suposo que l'ensurt no li treu ningú).
Crec que, en el seu nou habitatge, la senyora Peral coincidirà amb Ángela Dobrowolski, la que va intentar carregar-se el seu marit, Josep Maria Mainat, així que, si aquestes dues uneixen esforços, em temo que els espera un futur complicat als seus amfitrions.
Tot sembla indicar que Rosa Peral és més dolenta que la tinya, i espero no estar jugant-me la vida escrivint aquestes línies, donada la seva habilitat per encarregar assassinats des de la presó.
Per calmar-la, afegiré que sempre m'ha semblat una dona molt atractiva i amb un rostre molt dolç, però no sé si amb això me'n salvo. La veritat és que el personatge em fascina perquè és com una versió local de les grans dones fatals del cinema clàssic nord-americà.
Ja ho sabeu, Lana Turner a El carter sempre truca dues vegades o Barbara Stanwyck a Double indemnity. Però més de barri, més nostra. Potser una altra hauria decidit portar-se bé, per veure si li escurçaven una mica la condemna.
Però la Rosa, que sembla una dona molt orgullosa, ha fet tot el contrari, optant per convertir-se en el terror de la presó que l'aculli.
Veurem com es porta a la seva nova residència. Gaires llums, no n'ha de tenir, ja que cada nova malifeta (el crim per encàrrec, la venjança contra una funcionària, el que se li acudeixi pròximament) li deu estar afegint anys a la condemna.
Però fa la impressió que tot li és igual i s'ha fet a la idea de passar-se tancada el que li queda de vida. Això sí: convertint en un infern la de qui l'envolta.
