Finalment, Jordi Pujol s'ha lliurat de retre comptes davant la justícia per corrupció.
La lentitud dels tribunals ha permès que el patriarca del clan quedi exonerat, a causa del seu deteriorament cognitiu, del presumpte saqueig de les institucions catalanes dut a terme de manera sistemàtica durant dècades. El mateix escut que va dispensar a la seva esposa, Marta Ferrusola, traspassada el 2024.
En el relat oficial del pare del nacionalisme català contemporani amb prou feines en quedarà el rastre dels seus draps bruts.
Només la confessió de 2014, en què reconeixia haver ocultat a Hisenda durant 34 anys l'herència (deixa) del seu pare, Florenci –conegut evasor de divises durant el franquisme–, quedarà indissociablement annexa a la seva biografia.
Al final, la demència de l'expresident autonòmic no només li evita el judici, sinó que priva els catalans de les respostes que es mereixien.
Especialment quan, durant el quart de segle que va governar la comunitat amb mà de ferro, Pujol no va escatimar esforços a l'hora de donar lliçons d'ètica i moralitat amb l'excusa de “construir la nació catalana”.
Això sí, deixa als seus set fills la deixa de l'acusació de pertànyer a una organització criminal.
