Tecnotramit travessa probablement el seu moment més delicat des de la fundació de la companyia.
El que durant anys es va presentar com un model eficient de gestió d'actius vinculats al sector immobiliari ha acabat derivant en una combinació preocupant de desordre financer, decisions qüestionables i una pèrdua de confiança que amenaça de ser irreversible, de la mà del seu president, Miquel Argelich.
Les xifres, per si soles, ja dibuixen un panorama preocupant. Un deute a curt termini que supera els 60 milions d'euros davant d'uns exigus 2,7 milions de fons propis no és simplement un senyal d'alerta: és una evidència de gestió profundament desequilibrada.
A això s'hi suma un fons de maniobra negatiu des de fa anys, agreujat fins als -9,9 milions el 2024, i una ràtio de liquiditat de només 0,04. Traduït: Tecnotramit gairebé no disposa de recursos immediats per afrontar els seus compromisos més urgents.
Però el problema no és únicament comptable. El veritablement greu és l'impacte que aquesta gestió ha tingut sobre tercers. Les acusacions de retenció de fons de clients —diners que s'havien de destinar a l'Agència Tributària— situen la companyia en un terreny especialment relliscós.
Aquests imports haurien estat utilitzats per sostenir la tresoreria de l'empresa, deixant particulars exposats a sancions, recàrrecs i fins i tot embargaments. Una pràctica que, de confirmar-se, traspassa la frontera de la mala gestió.
Argelich ha intentat treure ferro a l'assumpte, parlant de “retards regularitzats” i negant qualsevol irregularitat estructural. Tanmateix, el mal ja està fet.
La banca ha reaccionat, les col·laboracions s'escalfen i els clients comencen a marxar. En un sector on la confiança és el principal actiu, perdre-la equival a dinamitar el propi negoci.
La situació interna tampoc convida a l'optimisme. L'elevada rotació de personal i el volum de sortides reflecteixen un clima laboral tens, possiblement conseqüència directa de la incertesa financera.
Mentrestant, l'empresa sobreviu ajornant pagaments i depenent de finançament extern, una estratègia que difícilment es pot sostenir indefinidament.
