En el tauler sempre delicat de la gestió migratòria, Ángel Víctor Torres mou fitxa amb una proposta que, sobre el paper, apunta en la direcció correcta: Barcelona prepara tres centres especials per afrontar la gran regularització d'immigrants.
L'enfocament té virtuts clares. Centralitzar tràmits en espais específics pot reduir la burocràcia dispersa que avui col·lapsa oficines d'Estrangeria i genera frustració tant en sol·licitants com en funcionaris.
Tanmateix, l'experiència convida a la cautela. Els grans operatius administratius, sense una planificació mil·limètrica, corren el risc de convertir-se en escenaris de saturació. Cues interminables, cites impossibles, intermediaris oportunistes i tensions veïnals no són hipòtesis remotes, sinó estampes ja vistes en processos anteriors.
Si hi ha alguna cosa que aquest projecte no es pot permetre és el caos. La concentració de milers de persones en tres punts de la ciutat exigeix una logística robusta: sistemes de cita prèvia realment funcionals, reforç de plantilles i comunicació transparent.
També implica preveure l'impacte als barris que acolliran els centres, i evitar que la pressió recaigui sobre serveis públics ja tensionats.
L'èxit d'aquesta iniciativa dependrà menys del titular polític i més de l'execució silenciosa, de si els centres funcionen amb agilitat o es converteixen en colls d'ampolla, de si generen confiança o alimenten la sensació d'abandonament.
La regularització de migrants s'ha de fer amb rigor i previsió.
