Mentre el Grand Hyatt Barcelona obria camí en el sector hoteler estatal amb la implantació pionera de la jornada laboral de 35 hores, el Gremi d’Hotels de Barcelona ha optat per una estratègia molt més discreta: el silenci.
Sota la presidència de Jordi Clos Llombart, la principal entitat hotelera de la ciutat no ha considerat oportú pronunciar-se sobre un acord que, agradi més o menys, marca un abans i un després en la negociació col·lectiva de l’hostaleria. No és una oposició frontal, però tampoc un gest de lideratge ni de reflexió pública.
La tebior crida l’atenció, sobretot si es contrasta amb els valors que el mateix gremi proclama: innovació, sostenibilitat, responsabilitat i equilibri entre competitivitat i qualitat de vida. Conceptes que, almenys sobre el paper, encaixen força bé amb una reducció de jornada pensada per alleujar el desgast físic i emocional de les plantilles.
Que un hotel de referència hagi demostrat que és possible avançar en drets laborals sense dinamitar el negoci mereixia, com a mínim, una mica més que un mutisme institucional.
