Res com un bon suborn
Cal ser pilota i servil per gastar-se 60 milions de dòlars en un documental (que ningú no estava esperant amb ànsia) sobre la parella de l'actual president dels Estats Units, amb l'evident intenció de congraciar-se (encara més) amb aquest i beneficiar-se de la riquesa i els privilegis que l'envolten.
O és que algú pot creure que el totpoderós patró d'Amazon (i propietari de Metro Goldwyn Mayer), Jeff Bezos (Albuquerque, Nou Mèxic, 1964), està convençut que Melania és la pel·lícula que els espectadors de tot el món civilitzat anhelaven veure a la gran pantalla?
I és que l'home no fa puntada sense fil. Podria haver penjat el documental (dirigit per Brett Ratner, responsable d'algunes pel·lícules d'acció tirant a rònegues, i que acumula alguns problemes derivats de tenir les mans molt llargues, com el marit de la Melania) a la seva plataforma de streaming, directament, però potser va pensar que l'Home Taronja no en tindria prou amb això.
D'aquí que s'hagi deixat una fortuna en promoció i lloguer de sales per exhibir l'obra mestra del senyor Ratner, que potser un dia d'aquests surt als arxius d'Epstein.
Per més inri, mentre el pilota de Bezos es gasta una pasta gansa en la distribució del seu servil documental, ens assabentem que està acomiadant empleats a cabassos, perquè sembla que no arriba a final de mes, el pobre.
Venim del seu ridícul, onerós, provincià i nou ric casament amb Lauren Sánchez, aquella senyora tan mal operada per a qui va tancar la ciutat de Venècia per gaudir-ne com a decorat privilegiat del seu bodorrio (potser li va servir per enlluernar-la i així convèncer-la que signés un acord prenupcial d'aquells que no agafes res si et divorcies del ric de torn, però, davant d'aquesta actitud de la senyora Sánchez consistent a obrir-se pas per la vida amb els pits falsos, ho dubto).
I després del casament del segle, el suborn del segle, per congraciar-se encara més amb l'abjecte Donald Trump mentre aquest qualifica de terroristes els morts de Minneapolis.
A molts ens queia bé Bezos quan només era un súper botiguer que ens enviava llibres, discos i pel·lícules en DVD, però des que s'ha convertit (en ferotge pugna amb Elon Musk) en el dolent d'una aventura de James Bond, el tipus ha deixat de fer-nos gràcia.
Sí, li continuem comprant coses sense molestar-nos a saber què cobren els seus repartidors, però ho fem amb un cert complex de culpabilitat.
I amb tot això, no sabem què pensa l'homenatjada Melania, aquella noia que va arribar a Nova York des d'un poble d'Eslovènia per guanyar-se la vida de model (i el que sorgeixi), i va acabar adquirida per Trump en condició de trophy wife.
Sembla que ha optat per deixar-se afalagar i mirar cap a una altra banda, encara que la càmera se centri en ella. Cal reconèixer que de fermesa no li'n falta.
