A simple vista, la seva història no encaixa amb el que molta gent esperaria.
Nerea té 27 anys, va estudiar Medicina a Espanya i, en lloc de seguir aquest camí, va decidir marxar-se a Austràlia.
Allà, des del seu compte @nereaexplora, explica com és la seva vida al costat del seu xicot, alternant feines com la construcció, l'hostaleria o les tasques temporals, fins a convertir-se avui en una paleta espanyola que també ha passat per una mina.
De la carrera de Medicina a l'obra
El que més sorprèn no és només el gir cap a la construcció, sinó com ho explica ella mateixa.
Per a Nerea, treballar en una obra no és un pas enrere ni una sortida fàcil, sinó tot el contrari: "Són professions properes a la meva família i volia provar-les".
I encara que el sou per hora crida l'atenció, insisteix que no és el que més pesa en la seva decisió.
El seu cas ha obert debat perquè trenca la idea que estudiar una carrera com Medicina marca un camí gairebé obligatori. En la seva experiència, "canviar de rumb no sempre és fracassar", a vegades és simplement ajustar el que fas al que realment t'encaixa.
L'èxit de guanyar bé
Encara que insisteix que els diners no ho són tot, reconeix que el salari és un punt important. "Guanyar 32 euros l'hora no està gens malament, i més important: gaudeixo del que faig", explica.
Aquesta frase resumeix força bé el canvi de mentalitat que ha viscut els darrers anys. Durant la carrera de Medicina, els diners no eren el que més li preocupava; el que buscava era una vocació, un propòsit.
No obstant això, amb el temps, la pressió del sistema i unes condicions laborals que no acabaven de convèncer-la la van portar a replantejar-se què era realment el que volia d'una feina.
A Austràlia va trobar la combinació que li faltava, un sou que li permet viure amb comoditat i, alhora, una activitat amb la qual gaudeix de veritat. Per a ella, aquest equilibri entre l'econòmic i l'emocional és el que marca la diferència, molt més que la xifra en si mateixa.
No és només guanyar bé, és fer-ho sense sentir que sacrifica el seu benestar diari a canvi del sou, cosa que sí notava en la seva etapa anterior.
Més enllà de la xifra, destaca una cosa que per a ella és fonamental: veure resultats concrets. "Em compensa treballar a l'obra perquè puc veure el que faig, sento que té valor", comenta.
Aquesta sensació de construir alguna cosa tangible és una cosa que no havia trobat abans.
També parla de l'ambient de feina, la relació amb els seus companys i el fet d'estar en un entorn més pràctic com a factors que han influït en la seva decisió de quedar-se.
Trencar estereotips en un sector encara molt masculí
El seu salt a la fama va arribar precisament pel seu treball en la construcció, un entorn on la majoria són homes i on això es nota des del primer dia.
Nerea ho reconeix sense donar-hi massa voltes: "hi ha comentaris, mirades i moments incòmodes, com en molts altres sectors".
El que més li molesta no és tant això, sinó la idea que, si alguna cosa no surt bé, s'assumeixi que té a veure amb ser dona. "Si vaig més lenta és perquè estic començant, no per una altra cosa", comenta.
Amb el temps, aquesta paleta espanyola va acabar guanyant confiança i també respecte dins l'equip, no per demostrar res especial, sinó per fer la seva feina. I això, segons explica, és el que més la va ajudar a sentir-se còmoda en un entorn que, al principi, no era el seu.
Un camí cada cop menys estrany
El seu cas tampoc no és tan excepcional com pot semblar. Cada cop hi ha més gent que canvia de rumb, que deixa el que tenia previst i prova alguna cosa diferent. A vegades surt bé, altres no tant, però en el cas de la Nerea la sensació és clara: "haver trobat una cosa que li encaixa més que l'anterior".
Tampoc no li dona massa voltes al debat sobre si una feina és millor que una altra. Ho planteja de manera força més simple, si li permet viure bé i, a més, li agrada el que fa, li val. La resta (títols, expectatives o el que se suposa que hauries de fer) queda en un segon pla.