Publicada

Quan es parla de tallers mecànics, existeix la arrelada percepció que les reparacions automotrius generen elevats beneficis econòmics a costa de l'usuari.

Tanmateix, Jacinto, mecànic de vocació i propietari d'un taller especialitzat en vehicles industrials, sosté que la realitat interna del negoci és molt diferent de la que es veu des de fora.

Després de gairebé una dècada al capdavant de la seva pròpia empresa, aquest professional assegura que el marge econòmic real de l'activitat és molt més reduït del que la majoria dels conductors imaginen. "Un marge molt baix. Rara vegada puja del 10%", explica durant la seva participació al pòdcast Rutes d'Èxit.

Aquest limitat percentatge, segons afegeix el mateix Jacinto, ni de bon tros acaba lliure a la butxaca dels propietaris dels tallers.

Al contrari, aquest escàs benefici net s'ha de reinvertir de manera constant en contractar personal qualificat, adquirir maquinària d'última generació i mantenir actualitzat un sector que cada dia és més tecnològic i exigent.

Sortir de la roda

En preguntar-li per l'etapa més complicada de la seva trajectòria, Jacinto no dubta a assenyalar l'instant just en què va deixar el seu ocupació estable per emprendre.

Ho descriu amb una imatge molt visual: "aquesta transició de sortir amb tot muntat, amb una maquinària que estava funcionant, que estava jo com una rateta ficada en una roda i surts d'aquesta roda i t'has de ficar en una altra que està aturada i has d'arrencar-la".

Aquest canvi, d'un sistema ja rodat a un de completament nou per aixecar, va suposar el major repte professional de tota la seva carrera com a mecànic i empresari.

Per què puja tant el preu d'una factura

Jacinto explica que darrere de cada peça que es munta en un vehicle hi ha tot un procés invisible per al client: comprar el material, assumir la garantia, localitzar i emmagatzemar la peça, i finalment instal·lar-la assumint també la seva responsabilitat a partir d'aquell moment.

Tota aquesta feina, insisteix, "ha de deixar evidentment un benefici a l'empresa".

A això s'hi suma la pujada constant de costos bàsics com el gasoil, els olis o les bateries, la qualitat de les quals, segons denuncia, "ha baixat una barbaritat" tot i que els preus no deixen de pujar.

L'IPC, els salaris, els lloguers i els subministraments completen una llista de despeses que acaben repercutint directament en la factura final: "el transport cada vegada més ajustat, amb més pressió per tot arreu".

Un marge de benefici sempre mesurat

Malgrat la pujada generalitzada de costos, Jacinto assegura que no pot traslladar aquest increment de qualsevol manera al client, ja que el preu de cada recanvi està marcat pel propi mercat.

Així ho explica: "jo no puc vendre un recanvi a un preu desorbitat o disparat, això té un preu al mercat".

La seva estratègia passa per aplicar promocions que li permetin, sobretot, generar un coixí econòmic per als moments de baixada: "he de crear un coixí perquè l'empresa, quan vingui un moment de baixada, pugui autoabastir-se".

Una prudència que, segons reconeix, comparteixen la majoria de tallers del sector.

El veritable cost d'un treballador qualificat

En preguntar-li pel cost real de mantenir personal qualificat a Espanya, Jacinto reconeix que es tracta d'un tema molt més complex del que sembla a simple vista: "aquí tenim primer de tot el tema dels treballadors. Els treballadors no és només el que ells s'emporten a final de mes a la nòmina".

Darrere de cada nòmina, explica, hi ha una xifra molt més gran que inclou l'IRPF i altres costos associats que rara vegada es tenen en compte a l'hora de parlar del sou d'un empleat, i que formen part del veritable pes econòmic que suporta qualsevol mecànic empresari a l'hora de fer créixer la seva plantilla.

La realitat que viu Jacinto és la de lluitar contínuament contra els impostos, assumir factures fixes molt altes i carregar amb la preocupació que els seus empleats tinguin un sou segur a final de mes.

Notícies relacionades