La imatge pública d'Alberto Núñez Feijóo és la del líder del Partit Popular i un dels principals referents de la política espanyola.
Tanmateix, darrere d'aquesta faceta institucional hi ha una història personal marcada pels seus orígens, el seu entorn familiar i les experiències que, segons ell mateix ha explicat en diferents entrevistes, han influït en la seva manera d'entendre la vida i el servei públic.
A partir d'una recopilació d'algunes d'aquestes converses, repassem els records, aprenentatges i persones que, segons Feijóo, han deixat una empremta en la seva trajectòria.
Un nen feliç a Os Peares
Feijóo va néixer a Os Peares, una petita localitat entre Ourense i Lugo que ell mateix descriu amb senzillesa: "un nen que va néixer en una aldea, com molts altres, de poc més de 200/300 habitants com a molt".
Allà, envoltat de natura i amb pocs recursos, van transcórrer els seus primers anys. "Vivíem 7 a la casa, que era llogada. La meva àvia era vídua i amb 8 fills, així que la situació econòmica era ajustada".
Aquella infància, lluny de ser una manca, és recordada pel líder popular com una etapa plena i feliç, marcada pel carrer, el riu i la companyia constant de la seva família més propera.
Ajudant a la botiga de l'àvia
Un dels records més entranyables de Feijóo té a veure amb la seva àvia Eladia, propietària d'un petit estanc al poble.
El mateix polític ho resumeix així: "m'ho passava bé jugant als carrers del poble, als rius, als ponts i, per descomptat, ajudant a la botiga de l'àvia. Era un nen feliç".
Aquell comerç familiar no era només un lloc de treball, sinó una escola de vida on Feijóo va aprendre, gairebé sense adonar-se'n, el valor de l'esforç diari i la proximitat amb els veïns del poble.
El comiat que va marcar la seva vida
Aquella etapa idíl·lica va acabar de manera abrupta quan va haver d'abandonar Os Peares per continuar els seus estudis lluny de casa.
El mateix Feijóo va reconèixer el pes emocional d'aquell moment: "el fet de ser humils i haver de marxar a estudiar a un altre lloc em va causar dolor".
Aquell comiat precoç, imposat per les circumstàncies familiars, es va convertir amb els anys en un dels episodis que més ha marcat la seva manera d'entendre el sacrifici i la superació personal.
De l'oposició a la gestió pública
Va fer la seva etapa d'estudis de Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Tanmateix, les circumstàncies familiars van canviar completament els seus plans de futur a mitja carrera.
"El somni de ser jutge es va esvair. Vaig entendre que havia de posar-me a treballar i el primer que se'm va acudir va ser intentar ser funcionari públic de la Xunta de Galícia", confessa el protagonista sobre el gir que va fer la seva vida.
Va preparar l'oposició i va aconseguir aprovar-la en només cinc mesos, iniciant així la seva trajectòria a l'Administració Pública.
Anys després va rebre la seva primera proposta per ocupar un càrrec polític com a secretari general de la Conselleria d'Agricultura. "Era un càrrec de designació política i això suposava una cosa que no volia, ficar-me en política. I vaig dir que no", explica amb total sinceritat.
Tanmateix, la seva vocació de servei públic va acabar pesant més i va acceptar l'oferta dos mesos després perquè, com recorda, "miraculosament el lloc seguia vacant". Durant aquest repàs, també va recordar la seva etapa com a President de Correus, aleshores la major empresa pública d'Espanya.
L'ensenyament que ha guiat tota la seva trajectòria
Més enllà de la seva carrera política i de les responsabilitats que ha assumit al llarg dels anys, Alberto Núñez Feijóo assegura que hi ha un consell que ha marcat la seva manera d'entendre la vida.
El va rebre dels seus pares i dels seus avis, i amb el temps es va convertir en un principi que ha intentat aplicar en l'àmbit personal i públic: "Fes les coses bé. Sigues seriós i pensa en els altres".
Aquest ensenyament, explica, l'ha acompanyat des de la seva infància, inclòs el seu pas per un internat, on reconeix que també va protagonitzar alguna trapelleria pròpia de l'edat.
Amb el pas del temps, aquell consell familiar s'ha convertit en una referència constant en la seva manera d'afrontar les responsabilitats i d'entendre el servei públic.