Està en vigor: el tipus de comptes bancàries el saldo de les quals passa a mans de l'Estat segons l'article 18 de la llei de patrimoni

Avui en dia, anar al banc o mirar l'aplicació del mòbil és part de la nostra rutina. Ja sigui per rebre la nòmina, pagar els rebuts del mes o quadrar les despeses del dia a dia, el compte corrent s'ha tornat quelcom imprescindible en les nostres vides.

El problema és que, entre tants contractes, targetes i comptes que obrim al llarg dels anys, és facilíssim que alguna llibreta antiga ens quedi completament oblidada sense adonar-nos-en.

Deixar aquests estalvis aturats durant massa temps pot sortir car, ja que aquest és el tipus de comptes bancàries el saldo de les quals passa a mans de l'Estat si es converteix en un fons oblidat.

El suport de la llei

L'article 18 de la Llei 33/2003, del Patrimoni de les Administracions Públiques, és el text que dona el poder a l'Administració per quedar-se aquests recursos.

La normativa deixa molt clar que tots els estalvis, valors i béns dipositats als bancs pertanyen a l'Estat si ningú els reclama.

Aquest traspàs de la titularitat es durà a terme quan es comprovi l'abandó total dels fons per part dels seus propietaris o dels seus hereus. La llei defineix amb precisió quin és el tipus de comptes bancàries el saldo de les quals passa a mans de l'Estat quan s'esgoten els terminis permesos.

Per descomptat, els bancs no poden transferir aquests diners de manera capritxosa. Les entitats financeres del nostre país estan obligades a seguir un protocol estricte abans de declarar que un dipòsit de diners ha estat abandonat.

El termini d'abandonament

El factor que determina si perdràs els teus estalvis és el temps que el compte porta congelat. La llei fixa un termini de 20 anys seguits d'inactivitat absoluta perquè els fons es considerin abandonats de manera legal.

Perquè aquest comptador comenci a córrer, el compte no ha d'haver registrat cap moviment ordenat per tu, com una transferència, un ingrés o un pagament amb targeta.

Els apunts automàtics del mateix banc, com el cobrament de les comissions de manteniment o l'abonament d'interessos, no serveixen per aturar aquest termini.

Quan s'assoleixen les dues dècades sense cap moviment, el banc comercial té l'obligació d'enviar tot el saldo restant al Banc d'Espanya. El curiós és que aquests diners rescatats dels comptes deserts no es perden en un pou sense fons, sinó que es destinen per llei a finançar programes públics d'educació i beques.

L'obligació d'avisar

Els bancs no poden actuar de manera arbitrària i tenen l'obligació de d'avisar els clients abans que l'Estat els prengui els diners dels seus comptes.

Les entitats han de fer un últim intent de localització enviant una carta certificada a l'últim domicili que tinguin registrat a les seves bases de dades.

Aquest avís d'alerta s'ha d'enviar amb una antelació mínima de tres mesos respecte al dia en què es compleixin els 20 anys. En la notificació s'ha d'explicar que, si l'usuari no reacciona immediatament, perdrà els seus estalvis sota l'empara de la Llei de Patrimoni.

Hi ha una excepció, si els diners que queden al compte són inferiors al que costa enviar la carta certificada, el banc no ha d'avisar.

En aquests casos de saldos molt petits, a l'entitat li basta amb publicar el número d'expedient al BOE per complir el tràmit.

Què pots fer ara

Si sospites haver deixat algun compte corrent obert fa anys, posa't en contacte com més aviat millor amb la teva oficina bancària per comprovar el teu estat financer.

Demana un extracte amb totes les teves posicions actuals per assegurar-te que les teves dades personals i la teva adreça postal estan ben actualitzades.

Aquest pas senzill serà suficient per trencar el termini de 20 anys de la llei i evitarà que el Banc d'Espanya es quedi amb els teus estalvis.