Tenir un pis de lloguer avui dia s'ha convertit en una autèntica muntanya russa per a molts propietaris.
La situació actual de l'habitatge genera una enorme incertesa, però la frustració màxima arriba quan descobreixes que la persona a qui li has confiat les claus de casa teva ha muntat un negoci a la teva esquena.
Veure que el teu habitatge es converteix en un allotjament turístic que genera més ingressos mensuals per a l'arrendatari que la pròpia renda que tu perceps com a propietari legítim és una situació que contempla la legislació vigent.
Què és el subarrendament
Per entendre bé el problema, convé aclarir que aquesta pràctica consisteix en què l'arrendatari decideix convertir-se al seu torn en propietari, llogant l'immoble a una tercera persona.
Avui dia és un fenomen molt habitual, ja sigui per costejar-se la renda mensual o per aprofitar l'auge del turisme massiu.
Però la legislació espanyola contempla que aquest moviment només pot ser legal sota unes condicions, començant perquè la possibilitat de subarrendar l'habitatge estigui recollida de manera explícita en les clàusules del contracte original.
Com a altra opció vàlida, pot existir una autorització prèvia i per escrit signada pel propietari.
Fora d'aquests dos supòsits, qualsevol acord merament verbal o els permisos que s'intentin aconseguir amb posterioritat no tenen cap validesa legal.
La prevenció en el contracte
Abans de veure't embolicat en un problema judicial, el millor escut comença en el moment de la signatura del contracte de lloguer.
Deixar-ho tot ben lligat des del primer dia t'estalviarà la incòmoda situació que l'altra part intenti buscar un buit legal o et pregunti si pot disposar de l'habitatge per subarrendar.
Per evitar aquestes sorpreses, és fonamental especificar en les clàusules el nombre màxim de persones que habitaran l'immoble i fixar unes normes clares de convivència.
També es pot incloure una clàusula que prohibeixi de manera expressa tant el subarrendament total com el subarrendament parcial de l'habitatge, tancant la porta a qualsevol tipus de negoci i emparant-te en l'article 8.2 de la Llei d'Arrendaments Urbans, que exigeix sempre el permís per escrit del propietari.
Malauradament, la realitat actual i la situació de moltes persones fan que alguns arrendataris es saltin el que disposa el document per rellogar habitacions o conviure amb afins a casa seva.
La rescissió i el burofax
Perquè un subarrendatari abandoni l'habitatge, el primer pas serà comunicar-ho a l'inquilí mitjançant burofax, advertint que, si no deixen el pis voluntàriament, s'iniciaran accions judicials que afectaran tots els ocupants.
Si aquesta reclamació prèvia no és atesa, el marge de negociació s'haurà esgotat.
En aquest escenari, l'arrendador podrà acudir a un procediment de desnonament per la via judicial per recuperar el control del seu habitatge.
Què pots fer ara
Si sospites que la persona que viu al teu pis l'està oferint de manera vacacional a la teva esquena, el primer pas és revisar el teu contracte vigent.
És important entendre que un inquilí pot travessar dificultats econòmiques, però si actua de manera fraudulenta i el document ho prohibeix expressament, la llei et dona suport.
Per contra, si el contracte ho permet o no existeix una prohibició clara, el teu marge d'actuació serà molt diferent.